Toni Cucarella té un nou llibre al carrer. Es tracta de L’última paraula, una obra amb la que l’escriptor xativí ha guanyat el premi Ciutat de Badalona. Amb aquesta nova aportació a la seua bibliografia, Cucarella diu haver tancat una etapa. I ho ha fet amb un llibre on la mort és la narradora de l’acció, però només per presentar uns personatges i unes situacions que indefectiblement aboquen al tram final de les sues vides. El propi autor confessa que es tracta d’una novel·la no massa fàcil. Per descriure els últims moments de les vides d’un grapat de protagonistes, la mort va recorreguent un període llarg dels últims vint anys d’història i ho fa anant avant i arrere, fent salts d’un personatge a un altre o parant-se en altres personatges que creuen el fil principal de la narració. El punt de partida per a tota eixa acció és la petició d’un moribund al seu amic -el metge del poble- per què certifique la seua mort uns dies abans de que aquesta tinga lloc i així poder contemplar el seu soterrar.

L’última paraula no és, en canvi, la darrera obra de Cucarella. Sempre amb un parell d’idees novel.lables al cap, l’escriptor de Xàtiva afincat a Rotglà i Corberà va escriure el llibre fa més d’un any. Ara ja té una nova narració amb la que iniciarà ben aviat el procés per editar-la. No haurà d’insistir massa perquè Toni Cucarella ja porta un bon grapat d’anys mostrant les seues obres a les llibreries. Autor de novel·les d’acció juvenil com Els ponts del diable o El lledoner de l’home mort, responsable dels textos teatrals d’Històries de llit-eratura, expert en difondre les riqueses culturals i la tradició dels pobles de la Costera per la ràdio o passejant per la comarca o consolidant una línia d’autor recolzada amb les reedicions de les sueus celebrades Bogart & Bogart o Cool: fresc, Toni Cucarella (és el nom de guerra de Lluís Antoni Navarro) ha gaudit del reconeixement de la crítica, del públic (dos de les seus obres van per la cinquena reedició) i ara, fins i tot, guanya premis.

Tot i que Cucarella està dins d’un grup de joves escriptors amb una presència considerable en el panorama literari valencià, el de Xàtiva fa temps que ha emprat el discurs del pessimisme per referir-se a la seua situació i a la dels seus companys de feina. «Al País Valencià -diu l’escriptor- hi ha una certa esplendor literària on conviuen els joves, -molts d’ells veterans pel que fa a la seua trajectòria però encara joves- altres de més majors, o els recentment arribats... I tot això, en canvi no té cap trascendència social, o almenys en té molt poca». Cucarella assegura que el lector valencià «és poc atrevit, militant d’uns certs autors» i pensa que a Catalunya s’hi percep «un cert respecte per la literatura d’autors valencians, Ferran Torrent o Isabel-Clara Simó fan vendes astronòmiques i nosaltres, ací, no volem altra cosa que tindre lectors que ens puguen llegir amb certa normalitat però per altra banda s’ens ha menyspreat des de l’administració o els mitjans de comunicació, no s’han enrecordat de nosaltres i la nostra repercusió pública és inexistent, pràcticament nul·la».

De la seua trajectòria, Toni Cucarella diu que es troba en una situació mitjana. «No faig best-sellers però tampoc he tingut cap fracàs editorial. La crítica a Catalunya s’ha interessat per la meua obra i al País Valencià, en canvi, no he tingut cap crítica mala... ni bona. I si un parell d’obres meues van per l’edició número cinc o no tinc massa complicacions per poder editar amb certa regularitat, no em puc queixar». Té també clar l’escriptor xativí que «la literatura en valencià no dona per a viure», encara que «pot ser factible plantejar-se poder viure de la literatura si la teua pretensió és únicament eixa, es a dir, estar escrivint amb una regularitat diària, sense altres ocupacions laborals però no quan escrius a hores... Si la teua pretensió és primer econòmica i després artística, has d’escriure en castellà o en anglès i ja està. No vull dir que jo escriga amb una finalitat diferent, però el meu cas i el dels qui escrivim en valencià porta implícit, entre altres coses, un compromís amb la nostra llengua, amb l’element de comunicació amb que compta la nostra cultura i ens agradaria fer-ho des de la normalitat que l’ús social del valencià ara, sense cap dubte, no té».

Toni Cucarella afirma convençut no haver «arribat a res, perquè jo no m’he traçat mai cap meta. Sé, per altra banda, que d’haver escrit en castellà els resultats serien altres però es tracta d’una realitat anòmala que ja tinc assumida de la mateixa manera que veig que dins del món de la creació se magnifiquen obres sense cap motiu i passen desapercebudes altres d’una importància considerable...» Tot i això, l’escriptor es declara «profeta en la meua terra. Tinc lectors en Xàtiva, en la Costera, amics meus, gent jove que coneix la meua obra i, si en definitiva, un escriu primer per als de casa, els del seu entorn immediat, això en certa mesura ho he aconseguit. Per altra banda -ironitza l’autor- amb les meues obres publicades, encara que no fera ja res més crec que tindré uns quants minuts als mitjans informatius i una bona necrològica el dia que m’en vaja».

Toni Cucarella creu que l’escriptor està motivat per «un desig antiquíssim de voler contar històries. Eixe desig de comunicació que tenen totes les persones, és l’escriptor qui el porta més lluny donant-li una forma literària a allò que vol que se sàpiga». El procés de creació d’una novel·la és, en canvi, molt diferent segons les circumstàncies. «Cada novel·la meua creix d’una manera. Una qüestió bàsica per a mi és el punt de vista; el narrador. He de tindre molt clar qui serà aquell que porte la narració endavant. Després, pot passar de tot. De vegades tinc una història molt definida i l’he d’abandonar al veure que estic engrandint una simple banalitat o en altres ocasions tinc uns elements mínims que em fan partir sense saber què passarà ni com evolucionarà l’obra. Ni quan tinc un llibre molt avançat tinc clar que serà d’ell finalment ni quin rumb prendrà la història».

«EL VALENCIÀ ESTÀ MORIBUND PERQUÈ L´ÚS SOCIAL D´UNA ALTRA LLENGUA EL SEPULTA»

L’obra de Toni Cucarella porta implícita una gran càrrega de compromís. Primordialment amb la llengua. Sempre crític amb la situació precària que viu el valencià, Cucarella no abandona el dramatisme per tal de fer un balanç de l’estat de la llengua. «Escriure en la teua llengua i que algú que hauria de parlar-la no t’entenga és dramàtic. L’ús social del valencià és molt baix, i quan una llengua deixa de ser una eina necessària per al desenvolupament i socialment se la fa prescindible, està condemnada a mort. El valencià està moribund perquè l’ús social d’una altra llengua el sepulta. No és una qüestió de mesos o d’un quants anys, és un procés llarg que no pareix tindre remei».

Respecte a la creació literària en castellà, Cucarella recalca que «jo mai dic que d’aquesta aigua no beuré per tèrbola que pase. Està clar que no és la meua intenció escriure en castellà i donades les circumstàncies actuals puc fer de la negativa una garantia, però no puc saber quina serà la meua resposta en un futur... El que passa és que eixe perill de passar-me’n al castellà és mínim per què encara que vullguera, jo no sé escriure en castellà. Òbviament conec l’idioma i sé parlar-lo, però fa vint anys que no l’empre per a res i menys per a la creació literària pròpia».

Casat i pare de dos fills i més prop dels quaranta que dels trenta, Toni Cucarella treballa temporalment per a una editorial i fa pàtria per escoles i instituts de tot el País Valencià buscant lectors per als llibres en valencià d’ell i dels seus companys de viatge. Compatibilitza aquesta dedicació i altres anteriors que ha tingut amb el procés de creació literària que l’ha fet consolidar-se com l’escriptor xativí més important de l’actualitat. Es requerit amb massa freqüència per amics i admiradors que volen d’ell una col·laboració literària, una presentació, uns textos per a un recull o un article al llibre de la falla. Ell no es nega quasi mai. Pensa que qualsevol tipus de col·laboració pot suposar un pas endavant en la reivindicació d’uns valors culturals que ell té molt presents.