|
Des de fa uns quants anys un grup de gent es
reu-neix gaire-bé tots els primers divendres de mes. No estàn
bojos, ni són una secta. L’Associació Cultural L’Almodí, en
les seues assemblees-sopars ordinàries a la Casa de la Joventut,
prepara algunes de les activitats més interessants que es
desenvolupen a la nostra ciutat. Els membres d’aquest col·lectiu
són els culpables de que Xàtiva tinga una Fira Alternativa,
celebre una Mostra de Teatre, o es divertisca llegint la Figa de
Pala. Fins i tot, volen recuperar el Festival de la Cançó! En
definitiva, són una entitat dinàmica, entretinguda i eficaç. I, a
més, els interessa la cultura.
Després
de Cap d’Any hi ha qui encara està disposat a fer realitat els
objectius que es marca en eixa nit de bojeria. Alguns d’aquestos
deuen estar a L’Almodí. Recentment han presentat els pressupostos
per a l’any 99, on ja s’assenyalen els diferents objectius que
pretenen aconseguir. Enguany,
presenten alguna novetat pel que fa a les activitats, perquè aquest
col·lectiu cultural té clar que s’ha de seguir esforçant.
L’Associació Cultural L’Almodí no té
un cap visible. Es tracta d’una entitat organitzada d’una forma
inusual. El seu funcionament es basa en l’agrupament de gent, més
que en la responsabilitat única d’una persona. Hi ha feina per a
tots. Un grup de gent s’encarrega d’administrar els diners,
altres de les subvencions, uns tercers de l’organització de les
assemblees i uns quarts, de anar transmetent tot el treball als
mitjans de comunicació. En definitiva, pretenen fer moure la roda
sense que ningú se senta exclós.
Pel que fa a la
preparació dels “grans esdeveniments”, tots, també, fan una
miqueta de tot. Hi ha unes comissions, formades pels membres
interessats en l’activitat, i cadascú tria fer una cosa. Per
exemple, per a la Fira Alternativa, algú s’encarrega de cridar
als artesans i una altre, de gestionar l’espai on poder
instalar-se. Amb el
Festival de la Cançó, comença per a ells la tasca organitzativa
de la temporada. Enguany, el treball de la comissió anirà dirigit
inevitablement a consolidar-lo com un acte emblemàtic i
reivindicatiu. Encara que no tenen la data assegurada, la més
probable és el vint-i-cinc d’abril. “Tot dependrà dels números”-diuen.
Els diners, segurament, no destorbaran les seus ganes de preparar
una altra festa per als xativins.
Aquest any també tenen previst un canvi
important: la III Mostra de Teatre i Dansa es trasllada al mes
d’octubre per afavorir l’assistència de la gent. Un dels
objectius serà aprofitar la Fira Alternativa, per tal de fer
publicitat d’aquest festival de l’expressió corporal. No tenen
clar a qui volen portar, però pretenen millorar l’edició
anterior i consolidar la mostra com un esdeveniment cultural de
primer ordre al nostre àmbit. No debades, aquesta activitat és la
de major despesa econòmica de totes les que es fan a L’Almodí i
per poder pagar reben l’ajuda de distintes entitats i també de
les autoritats. En l’última mostra va intervenir Muntsa Amfruns i
aconseguiren portar el gran espectacle “Obert Dansa” a
l’auditori de Sant Agustí.
Un altra cosa que
saben fer, i que els ocupa gairebé tot l’any, és la publicació
de La Figa de Pala. Aquesta no és una figa qualsevol, és la
d’aquells que volen omplir un gran buit que hi ha en les
publicacions de Xàtiva. Per això, autors comarcals escriuen els
seus contes, les seues poesies, cadascú té la seua història. També
eixen artistes que pinten, fan teatre i ballen. I inclouen
publicitat per a poder pagar-ho tot.
En definitiva, La
Figa de Pala és el viu reflexe del col·lectiu: un lloc
d’encontre de persones amb inquietuds diferents i un gust
optimista per la “cultureta”. Encara que no ha aconseguit tenir
una periodicitat regular, els integrants de L’Almodí comencen a
preparar actualment l’edició número deu. Ells suposen que
aportaran noves coses. Com sempre. En el darrer número, hi havia
poesia visual de Salva Pérez i poesia de caràcter clàssic de Raül
Vidal. Parlaven també de Graciela Reig, jove pintora de Novetlé, i
una de les integrants de l’associació explicava el seu viatge
“inexplicable” per terres d’Amèrica Llatina.
Tanmateix, la millor poesia visual és veure’ls ballar a la
seua Fira Alternativa. Enguany, el proper 9 d’Octubre, ja arriba
la sisena edició. Tot i això, no s’han cansat. Assenyalen que la
plaça del Mercat se’ls està quedant gran: no per manca
d’artesans, en l’última Fira hi havia vora una seixantena; sinò
perquè els l’han ampliada.
Aquesta proposta
cultural és un repte que van assumir fa temps i que estàn portant
a terme amb il·lusió i molt d’esforç. No només hi venen
artesans, també participen músics: alguns fan reagge en valencià,
altres ho barrejen tot i canten amb anglés, castellà i valencià i
els que estàn baix de l’entaulat s’encarreguen de fer la festa.
Aquest Carnestoltes, on tot el col·lectiu es disfressa d’esforç
de messos d’estiu, dura almenys tres dies. La plaça la decoren
els xiquets i xiquetes de l’Attilio Bruschetti amb banderoles i
cartells. Però, la banderola d’aquesta associació cultural de
L’Almodí és la mateixa fireta i també s’acaba. Aquest any
s’ho passaràn igual de bé, creant l’espai de diversió i
amistat que comparteixen amb aquell que vol acostar-se.
Però sempre hi
ha noves propostes, iniciatives de persones que volen fer coses, que
mai pareixen tenir-ne prou: “es poden fer conferències”, diu
algú. Possiblement, el millor descans de tota aquesta activitat
frenètica és seure en una cadira, sentir a un gran orador i
compartir després, si potser, una cervesa en qualsevol tasca que
els accepte. Açò també volen intentar-ho en 1999.
Creuen que la
seua tasca consisteix en omplir els buits que va deixant la cultura
“oficial”, però també el serveix per a fer terapia de grup. El
treball que van realitzant els fa sentir-se a gust i, cada vegada més,
el col·lectiu se sent més unit, amb més força per a fer noves
coses: recolzen campanyes de recollida d’aliments i roba per a Amèrica
Central, participen en la defensa de l’ermita del Puig, etc. Però,
també tenen temps lliure, que dediquen a conèixer diferents llocs
del nostre país.
Com es veu, L’Almodí no és una
associació normal, és una gran colla d’amics, unida pel plaer de
treballar junts per un projecte cultural diferent, que signifique i
aporte alguna cosa més a la ciutat de Xàtiva.
|