Ricardo Garcia Bayo és president de la Caixa d´Estalvis d´Ontinyent des de fa 5 anys i mig. Té 42 anys i és metge. La seua professió com a facultatiu la duu a terme en l´Hospital General d´Ontinyent. Durant 7 anys va ser regidor de sanitat en l´Ajuntament d´Ontinyent pel PSPV-PSOE, càrrec del que va tindre que dimitir quan va nomenat president de la caixa. Durant 5 anys va ser president de la Federació Valenciana de Caixes d´Estalvis i Vice-president de la Confederació Central de Caixes d´Estalvis (CECA). La seua presidència al front de la caixa d´Ontinyent s´ha destacat en el notable increment de beneficis de l´entitat, en una política continuada d´expansió per les comarques de la Vall d´Albaida i la Costera, i en una important obra social. Per a García Bayo el fet diferenciador de les caixes està en que els beneficis que dona la societat es reinverteixen en ella mateixa. El president de Caixa Ontinyent no amaga els seus desitjos de que la entitat puga convertir-se en la caixa de les Comarques Centrals.

La Caixa d´Ontinyent dona una gran importància a l´obra social, i podríem dir que és un dels seus aspectes més coneguts. Per quin motiu ?

- Les caixes d´estalvis tenen un fet diferencial respecte als bancs, i és que no tenen accionistes. Per això els beneficis que generen les caixes es reinverteixen en la mateixa societat que els ha generat. En el nostre cas en la societat que formen les comarques de la Vall d´Albaida i la Costera. Eixe fet diferencial és el que dona sentit a la Caixa d´Ontinyent.

- Durant l´any 1988 la Caixa que vostè presideix, dins l´obra social ha començat una política de publicacions mensuals que s´han complit totalment. És això un fet puntual o tindrà un futur ?

- El servei de publicacions ocupa sols un 19% de tota l´obra social de la Caixa. Ara mateix tenim 48 títols publicats, dels quals el 90% s´han editat en els últims 4 anys. Això ens obligava a donar un ordre a les publicacions i als CD musicals, i de fet hem començar a agrupar-los per temàtiques: medi ambient, història, pobles, poesia, etc i donar-los una nova orientació. Efectivament l´any 1998 varem traure al carrer 12 publicacions i l´any que ara estem en traurem 12 més. Aquest nivell de publicacions en situa, després de 3 i 4, i Bromera, com la tercera editorial valenciana en publicacions anuals. La gran demanda que tenim ens obliga a organitzar les publicacions. Per altra banda cal dir que de totes les publicacions existents, el 85% són de temàtica relativa a la Vall d´Albaida i la resta del 15% de La Costera. Això ho dic per una raó ben senzilla: tots els beneficis que trau la Caixa d´Ontinyent en la Vall d´Albaida és reinverteixen en la Vall d´Albaida i tots els de La Costera, en La Costera. L´increment que hem tingut en la vostra comarca en els últims anys ha provocat que hajen anat apareguent publicacions de la vostra comarca i de la vostra ciutat de forma més continuada.

- Qui decideix el que és publica i com ?

- El Consell d´Administració a partir de les demandes que ens arriben i sempre després d´uns informes de gent experta en les diferents matèries que assessora de que el producte que s´ofereix per editar té totes les garanties d´interés. A partir d´ara és fa un calendari d´edicions que sempre queda obert i pot incrementar-se. Això vol dir que l´any que ara estem poden haver més publicacions si en un moment determinat arriben propostes interessants. També cal dir que la Caixa d´Ontinyent sempre edita en base a un interès general i social sense pensar en «best-sellers», encara que algunes de les publicacions, com han segut el «Menjar i Gaudir» hajen superat totes les previsions de venda. Cal afegir que per enguany anem a fer per primera vegada un concurs de narrativa infantil que estarà dotat amb 500.000 pessetes.

- Que significa per a la caixa d´Ontinyent el dur a terme obres com el Centre de Sords de Xàtiva ?

- La caixa d´Ontinyent sempre ha dit que allí on té una oficina, té que tindre una obra de pedra. Pràcticament en tots els pobles de la Vall d´Albaida ja la tenim En Xàtiva està el Centre de Sords i en Vallada un Centre Social. Això anirà incrementant-se en tant i en quant la nostra entitat vaja creixent en els diferents pobles de la comarca. Com deia abans els beneficis van a parar a la societat que els genera.

- O siga, que existeix un compromís ferm de fer comarca...

- Es clar que sí. Els òrgans de govern de la nostra entitat som de la Vall d´Albaida i de la Costera i estem implicats en el progrés de les comarques i el seu desenvolupament econòmic. Els problemes de la zona són els nostres problemes i hem de fer-los front col·laborant en les economies domèstiques, en les xocotetes i mitjanes empreses i en la seua projecció. Nosaltres no podem permetre que una empresa d´ací tanque les seus portes per manca d´ajuda financera perquè estem perguent tots. Eixe és l´element diferenciador de la caixa d´Ontinyent: que som gent d´aci que treballa ací.

- Quin altre tipus de col·laboració porta a terme la caixa en les entitats públiques ?

- Les col·laboracions són múltiples i variades i sobre tot cal dir que la nostra entitat sempre ha pensar que tenia que donar un recolzament a aquella part de la societat més desfavorida. Com ja he dit, les obres de pedra son una part molt important, i així hem construït col·legis d´Educació Especial, de Malalts Mentals, de la Tercera Edat, d´infantessa, Centres Socials, etc. i hem col·laborat en moltes Organitzacions no Governamentals com les d´Acollida de Refugiats o Amics del Pobles Saharahui, etc. Sempre intentem cobrir les demandes de cada poble. Abans la Caixa d´Ontinyent feia Centres de Salut, quan l´administració no els feia, i ara que ja els fa, nosaltres fem altres coses com un Centre per a malalts d´Alzheimer, o un Centre de Dia. Pensem que tenim que arribar allí on l´Administració no arriba.

- Existeix una política d´expansió de la caixa de cara al futur ?

- La nostra expansió té un caràcter comarcal. Pensem que tenim que consolidar-mos en les dos comarques. En la Vall ja tenim oficines en totes les poblacions i en la Costera en Canals, Vallada, Moixent, l´Alcudia de Crespins i tres a Xàtiva. En aquestos moments estem preparant el Pla Estratègic per als pròxims quatre anys que ens han de dur a tindre un creixement prudent, assossegat, assumible, sostenible i al mateix temps imparable. En definitiva volem comparar-nos a una taca d´oli quan cau dins l´aigua.

- Quines perspectives existeixen de cara al futur europeu i de l´Euro ?

- La caixa d´Ontinyent està preparada ja de forma molt satisfactòria i a més a més donem informació a totes les empreses i comerços que ens ho demanen. En la nostra entitat estem convençuts que en la Europa sense fronteres estaran les gran caixes i els grans bancs per a competir, però que poden coexistir perfectament en les menudes que possiblement sols volen donar un servei comarcal en eixa Europa unida. La nova situació europea farà que la caixa d´Ontinyent puga competir en donar servei i qualitat en el lloc on estem i en les comarques on estem.

- Pretén la caixa d´Ontinyent ser la caixa de les comarques centrals ? És eixe el seu objectiu de futur ?

- Això ho marcarà el Pla Estratègic que estem preparant, però a nivell personal si que puc dir que m´agradaría ser la caixa de les comarques centrals. Tornem a allò de la taca d´oli. Baix eixes pretensions es clar que no volen anar cap al Camp de Morvedre, sinó a tot allò més prop que signifiquen eixes comarques centrals i que estan ben definides.