Fa algun temps caigué en les meues mans una guia turística de Xàtiva. Llegint i llegint vaig arribar a els següents paraules: «enfront de la Font dels 25 Dolls ens trobem al jardí que va dedicar el filantrop Attilio Bruschetti a la seua esposa Carmen Pérez. Es conegut també com Jardí del Bes per motius fàcilment imaginables...». De sobte em va vindre a la memòria algunes imatges, com el seus arbres, el colorit que té en qualsevol època de l´any, algún passeig el diumenge de matí, nits parlant i parlant amb una bona amiga, eixe quiosquet que hi ha a una vora. Aleshores vaig pensar que el quiosc es un monument mot típic de Xàtiva, però que està en un estat pràcticament d´abandó.

              Per fi s´ha dut a terme la restauració del templet i alguns elements més del jardí. Entre els elements que estan inclosos en la rehabilitació de les peces ceràmiques podria destacar les teules d´estil àrab en reflexe metàlic, reflexe en el qual també estan els lleons del mur del fons del jardí,  -dir que aquest reflexe metàlic sols es dominat per alguns pocs professionals degut a la seua dificultat-, les pinyes del templet així com la part superior de la cúpula. També s´ha tornat a construïr la teulada del rentador que hi havia en temps.

Però conegam un poc més dels orígens d´aquest jardí, i per això ens aproparem un poc a la persona que va construïr aquest espai verd tan característic de la nostra ciutat.

El Jardí del Bes forma part del legat que Attilio Bruschetti va deixar en Xàtiva. Bruschetti va nàixer a Bolonia, però molt prompte es va vorer vinculat a Xàtiva. Ací va pregonar una educació basada en l´amor i la convivència. Es diu que repartia almoines, feia molts favors i ajudes de manera anònima. També es sabut que donava classes als seus servents i que regalava les seues obres, en les quals hi havia normes de convivència basades en la fraternitat universal. A Attilio Bruschetti li agradava molt la humanitat i a més a més tenia fe en un «triomf de la veritat, la bellesa i la bondat sobre l´error, la falsedat i la malicia». La visió del món que tenia i les seues opinions referents a la societat van condicionar molt la concepció que tenia de la educació i la seua funció. Aquesta concepció part de la necessitat d´afavorir el desenvolupament personal, propi i particular del xiquet, potenciant les seues oportunitats i eliminant els obstacles que limiten la seua realització. Aquest avançat del seu temps va dir: «Els xiquets no pertanyen als pares ni a l´estat, pertanyen en absolut a la humanitat».

Don Attilio va morir un 10 de desembre de 1932 a la seua casa de Barcelona i totes les banderes van permaneixer a mitja asta. Una data significativa es que tota la premsa local va abordar la noticia dignificant la figura d´Attilio Bruschetti. Fora la publicació que fora, com Trabajo, El Obrero Setabense, Játiva Turística, El Demòcrata i El Progreso van mencionat el fet de la seua mort.

Una de les mostres més significatives de l´amor de Bruschetti per Xàtiva i pels xiquets fou la creació del Parc Infantil Carmen Pérez (Jardí del Bes) i del seu palomar. El Jardí de Bruschetti està construït sobre un sector de l´Albereda on antigament hi havia uns banys i després un molí aprofitant la seua dotació d´aigua. El jardí té elements arquitectònics molt peculiars com el quiosc d´estil neoàrab i que en realitat fou edificat amb la intenció de fer-lo servir com a biblioteca. De fet, algún temps així va ser, amb la simpàtica característica que els llibres eren guardats tots els dies, i tots els dies havien de ser trets. Aquest estil neoàrab està barrejat amb altres elements més clarament modernistes: bancs, faroles, fonts, etc. El disseny original de la jardineria va estar basat en un conjunt de parterres de formes geomètriques, amb abundants plantes de flor i delimitats per plantes de retall. En la construcció del jardí es van respectar els arbres que formaven part de l´antiga ronda d´extramurs. Fou donació d´Attilio Bruschetti, que li va posar el nom de la seua dona Carmen Pérez. L´expedient d´obres per a la seua construcció fou iniciat en l´any 1922, sent la entrega oficial a l´Ajuntament el 26 d´abril de 1924. Els xativencs tenim al Jardí de Carmen Pérez o del Bes un jardí d´estil romanticista i romàntic fins en el nom popular, i hem d´estar orgullosos de tenir-lo i de poder assaborir les seues aromes i els seus colors.