Hi ha maneres i maneres de passar Sant Vicent. Una forma (en majúscules) de passar-s’ho bé és anar d’acampada a  per exemple a Morajete (Jalance), rodejat de xiquets i amb uns bons companys. Açò es pot aconseguir a pocs llocs: en una agència de viatges, o preparant-s’ho amb els amics. Tot i això, sempre hi trobes que et manca alguna cosa: el Centre Júnior Atalaia. Aquest grup, que té la seua seu a l’Església del Carme, organitza aquesta mena d’activitats i moltes altres al llarg del curs: des d’activitats setmanals tots el dissabtes de vesprada, fins un festival de Nadal o un Campament d’Estiu. Només ens queda fer un repàs de tots les seues històries i divertiments. A passar-ho bé!

Després de la carestia obligada per la Cuaresma i del jubileu per la resurrecció de Jesús, els joves i no tan joves es disposen a eixir de Pasqua. De vegades pareix, que s’ho passa més bé qui va més lluny. D’altres, encara que viatgen, tenen dins del cap una idea: preparar l’acampada de Pasqua per al cap de setmana de Sant Vicent.

Açò és el que es va passar a les quasi 80 persones que van anar a Morajete (Jalance) amb el Centre Júnior Atalaia, els dies 10, 11, i 12 d’abril. Encara que el lloc i gran part del material ja ho tenien preparat, el dies de vacances dels estudiants s’aprofitaren per a concretar els darrers detalls i solucionar els imprevistos. Perquè hi ha coses que les tenen molt clares: «ho fem bé o no ho fem», diu Rafa Tortosa, el tresorer d’aquest col·lectiu.

Amb eixe leit-motiv s’han mogut des de fa 17 anys aquest col·lectiu que va nàixer al si de la parròquia del Carme de la nostra ciutat. «Nosaltres podem dir que els nostres monitors són tots titulats, fet que dona major confiança als pares dels xiquets a l’hora de deixar-los en les nostres mans», comenta Rafa. Les activitats que realitzen estan encarades a educar els xiquets; es tracta de fer-los descobrir el seu entorn social mitjançant l’entreteniment i ajudar-los en el seu desenvolupament personal a aconseguir una maduresa moral perquè en el futur puguen actuar de manera responsable. Aquesta tasca es desenrotlla basant-se en quatre principis fonamentals: primer, treballen la coeducació, per donar una formació no sexista i que integre a persones menys afavorides per problemes de discapacitat o desigualtat social; segon, fomenten l’educació cristiana, partint de les idees d’associacionisme i participació; tercer, eduquen en el respecte per la natura i el medi ambient; i quart, promocionen l’ús de la nostra llengua.

Des de 1982, l’acampada de Pasqua se celebra a llocs pròxims: als inicis, es feien a paratges com la Cova Negra o Alboi; però, a poc a poc, han evolucionat i encara que sempre visiten punts més llunyans, com Navalón o Ador. Tot i això, mentre que a Pasqua l’interés principal per a escollir el lloc és tenir unes condicions mínimes, perquè ells tracten de fer-s’ho tot; en el Campament d’Estiu, es tria un paratge bonic, que tinga unes instalacions quasi perfectes, perquè així poden dedicar el major temps possible a les activitats amb els xiquets i a la convivència.    

El Campament d’Estiu és l’activitat més important de totes les que organitza el Centre Júnior Atalaia al llarg del curs. L’any passat feren la seua segona visita als Pirineus, perquè sabien que allò era un éxit d’assistència assegurat. «De fet, -conta Rafa- s’ha notat l’augment de xiquets, tenim un vertader «Baby Boom» que fa que es produïsca un relleu generacional». Les activitats que desenvolupen al campament van des de Les Olimpiades a la celebració de la Fira, passant pels dies d’Eurovisió, dels pobles desenvolupats o de les arts culinàries. «Amb tot eixe ventall de possibilitats és molt díficil que ningú s’avorrisca i a més és molt barat», diu David Alcocel, el president d’aquest grup de joves. «Ah! Però ací paga tothom, no hi ha ningú que cobre i els monitors paguem el mateix que els xiquets», aclareix rapidament Alcocel. Un dels monitors, Enric Vila, que exerceix de secretari de l’associació, assenyala que a tots els campaments s’emporten a xiquets amb discapacitats físiques o psíquiques, i «a altres se’ls paga el viatge si tenen problemes ecònomics per a vindre, bé mitjançant Cáritas o amb els diners del Centre». Per demostrar que tenen el caràcter obert, ells mateixos tenen per norma reservar un 10% de les places del campament per xiquets que no pertanyen al col·lectiu.

La tercera cosa més important que realitzen és el Festival de Nadal. Es tracta d’un espectacle de varietats que els xiquets i xiquetes del centre preparen per a finals del mes de desembre. Són un parell d’hores de diversió entre el pares i els amics, al voltant del teatre, la música i  la cançò, inspirats sobretot en temes nadalencs. «Celebrem el Nadal encara que nosaltres fugim de l’esperit evangelitzador que tenen altres col·lectius del mateix tipus que nosaltres» -remarca Rafa.     

Però, amb tant de correr amunt i avall amb acampades i activitats, d’alguna cosa s’hauràn d’alimentar! Trimestralment prenen una bona dosi de «Blat de Moro», una publicació periòdica, amb una tirada aproximada de 80 números, que editen per donar compte dels darrers esdeveniments interns que van passant al si del grup. S’ho prenen tot tant seriosament, que fins i tot la Conselleria d’Educació es dona ajudes per la promoció i ús del valencià i així els ix una revista molt completa.

A través d’eixa publicació els pares poden seguir les activitats que desenvolupen els seus fills mentre estàn els dissabtes de vesprada al Centre Júnior del Carme. Però també els monitors organitzen reunions amb le pares per tal de tenir-los ben informats i per atendre els seus suggeriments. Una mostra de la bona voluntat per fer les coses d’una manera adequada.

És precissament eixe caràcter perfeccionista i detallista amb el que fan les coses el que destaquen del seu funcionament intern. «Nosaltres ho hem de tenir tot lligat perquè responem davant de molta gent, si alguna cosa ix malament»- indica David Alcocel.