L’atur no és l’únic problema de treball que tenim al món. L’explotació infantil és un dels fenòmens més preocupants a la fi del segle XX. Entre el 18 i el 25 de maig, es pot veure a Xàtiva una exposició fotogràfica sobre aquest desastre social. La idea de concienciar a la gent sobre el treball infantil només podia sorgir de la cooperació entre un sindicat i una ONG: l’USO i SOTERMUN. Aprofitant l’avinentesa, l’USO obri les seus portes per contar quins són els seus projectes de futur.

Una xiqueta davant uns grans telers o un infant eixint d’una mina de diamants. Un nen que carrega rajoles dins d’un cabàs o menors d’edat que exerceixen la prostitució. Són imatges que apareixen als tele-notícies pera recordar-nos que nosaltres tenim la sort de viure en el Primer Món. Un món de privilegis.

Mentre més d’una tercera part del planeta pateix la injustícia i la desigualtat, en aquest paradís de l’abundància ens mirem als ulls i diem: Que podem fer? Per a donar una resposta moral a aquesta resignada pregunta s’inventaren les ONG (Organitzacions No Governamentals). Des del dia 18 fins el 25 d’aquest mes de maig, els xativins podem veure al Pati Cobert de la Casa de la Cultura una exposició fotogràfica sobre l’explotació infantil arreu del món. Aquesta mostra presentada per l’ONG d’ajuda al desenvolupament SOTERMUN (Solidaridad con el Tercer Mundo) condemna la pobresa i la marginació a la que són sotmesos 200 milions de xiquets i xiquetes en tot el planeta.

La reivindicació d’un món laboral més solidari i més just arriba a Xàtiva de la mà d’una organització sindical, l’USO (Unió Sindical Obrera). Aquesta formació, que intenta defensar els interessos del treballadors, és qui va promoure la creació de SOTERMUN. Fent un pas avant, el sindicat inicia la col·laboració amb altres organitzacions de treballadors de tot el món, però sobretot d’Amèrica Llatina. El primer fruit que espera aconseguir l’USO és implicar econòmicament als xativins en un projecte contra l’explotació infantil a Colòmbia, on es fomentarà l’escolarització i el desenvolupament social en les principals ciutats: Cali, Bogotá, Medellín,…

Encara que la seua activitat és continua, l’USO és un dels col·lectius laborals dels anomenats “no majoritaris”. Tot i això, en l’actualitat estan immersos de ple en un procés d’expansió; en les eleccions sindicals que se celebren enguany l’Unió Sindical pretén doblar el nombre de representants als comitès d’empresa de tot el territori valencià.

Els valors principals ens els que se suporta el sindicat són la independència i el pluralisme polític. De fet, els estatuts estableixen que no es poden exercir càrrecs polítics i sindicals al mateix temps. Però, hi ha una cosa que distingeix aquesta organització de la resta de col·lectius obrers: l’USO és l’únic sindicat espanyol que té una caixa de resistència, que permet als treballadors cobrar el seu sou, en cas de acomiadament improcedent, de vaga o en qualsevol situació que vulnere els seus drets fonamentals. En definitiva, és l’únic sindicat on els diners de les quotes s’inverteix en assegurar el futur dels afiliats.  

En el seu esforç per arribar a atendre a tota la societat, l’USO de Xàtiva fa molts anys que treballa en diversos camps alhora. A banda, del treball de representació a les empreses, una de les tasques en les que han destacat els integrants d’ aquesta formació obrerista ha segut la defensa dels interessos dels joves. Des de fa uns deu anys, el departament de Joventut de l’Unió Sindical Obrera es va integrar en el Consell de la Joventut de la nostra ciutat. Cal assenyalar que aproximadament uns dos-cents afiliats de l’agrupació sindical són menors de 30 anys i moure tan gran quantitat de gent no resulta molt fàcil. Mar Francés, és l’encarregada de la secció juvenil del sindicat. En general, la seu tasca consisteix en aconseguir que el funcionament siga el més adequat pel que fa als serveis d’ajuda als joves: des de la informació sobre els drets laborals, la millora de les condicions de treball, o com muntar la pròpia empresa.

Per altra banda, Mar també li ha dedicat molt de temps al Consell de la Joventut: va exercir de tresorera de la seua Permanent des de l’any 94 fins l’any passat que va deixar pas a altres persones. “Era una feina una miqueta desagradable perquè era la persona que havia de mesurar les despeses i no teníem un pressupost elevat” -assenyala Mar Francés- “però, hi havia molt bon ambient”.

L’organització sindical, segons Francés, ha crescut prou en els últims cinc anys, “la participació dels joves també ha augmentat en els comitès d’empresa, això pareix que els interessa més que altres activitats”. Però, tenen altres objectius de futur: aconseguir que s’afilien també els estudiants o millorar el funcionament intern. “Actualment s’imparteixen cursets d’idiomes aplicats a la gestió empresarial, informàtica o auxiliar de geriatria” –assenyala la secretaria de joventut- “però a més tenim un centre de formació ocupacional, on es donen tot tipus de cursos”.

El procés de renovació del sindicat també passa pel canvi de les persones: molt prompte el secretari general de formació, Ezequiel Terol, deixarà pas a la jove Yolanda Higón. “És un canvi positiu, perquè és una persona molt activa, amb una bona preparació i molts recursos” –indica Mar.

En definitiva, l’USO és un sindicat fet per persones i per a les persones, com remarca Mar Francés, “un sindicat obert, molt humà”.