Tot l’any esperant l’estiu per a poder gaudir només quinze dies? El campament d’agost és el somni de molts xiquets de tota Xàtiva. Que passa dins el col·lectiu escolta xativí? Diuen que qui el prova sempre repeteix. L’agrupament scout Cohinoor, el més antic de la nostra ciutat, ens va contar les seues expectatives per al campament de Borredà, els seus projectes de futur i les seues experiències ja passades. Aprofitant l’oportunitat ens van fer entendre perquè els més menuts i els més grans s’ho passen d’allò més bé al Centre Escolta de La Seu. No se’ls va oblidar que el seu objectiu és ensenyar a viure i a conviure.

S’acosta el mes d’agost, la muntanya de perols i cassoles, desenes de botelles de gas d’acampada i farcells de fusta  els delata: el campament d’estiu està al girar la fulla del calendari. Al carrer d’Engai, els monitors del Cohinoor tenen una activitat quasi frenètica. Cal fer el repàs del xiquets que aniràn enguany: Sorpresa! Encara no s’ha acabat el recompte i ja en són uns setanta. Caldrà buscar solucions per a viatjar, perquè les previsions s’han desbordat. Alguns tenen pensat agafar el seu propi vehicle, d’altres pensen anar amb la bicicleta. Allò més important és que el dia 1 d’agost estiguen tots a Borredà, al Pirineu Oriental. Després de retre honors a la nostra terra en l’edició de l’any passat, ja que l’acampada es va desenvolupar  a les serralades del Penyagolosa castellonenc, el col·lectiu escolta més veterà de Xàtiva ha decidit anar-se’n una altra vegada cap al nord. En aquesta ocasió podràn gaudir del paratges pirenaics de la comarca del Berguedà, molt a prop de l’embassament de la Baells; fins i tot, els hi haurà que podràn escapar-se a Andorra.

Tot i això, la preparació de l’acampada d’agost és ja per ella mateixa una festa. Els monitors o scouters organitzen durant tot el mes de juliol el material amb l’ajuda dels pares i dels xiquets, miren allò que els manca i el preparen per a emportar-se’l en el camió que lloguen tots els anys. És molt important aquesta tasca, perquè els Cohinoor prefereixen l’autoabastiment: normalment busquen un lloc per acampar, on hi haja aigua; la resta s’ho monten ells. Els escoltes de La Seu, com també són coneguts, han anat adquirint al llarg dels anys tot l’instrumental que els ha fet falta. Ara per ara, tenen gairebé de tot, des de tendes de campanya fins a dutxes, passant pels imprescindibles plats per a menjar. “Només ens cal un lloc que tinga aigua potable per a poder fer una bona acampada”- assenyala Fernando Marco, responsable del Rutes, els més majors.

     El quasi trenta anys d’existència els ha ajudat per a abastar una experiència que altres col·lectius de la nostra ciutat dessitjarien per a ells. Dins l’àmbit de l’associacionisme xativí son uns dels agrupaments més antics. De fet, molts dels components d’aquells escoltes dels anys setanta són els pares dels que enguany es passejaràn per les muntanyes pirinenques. Per això pensen celebrar-ho tots junts fent un sopar de germanor i una exposició de fotos. Per altra banda, les velles experiències acumulades els ha valgut per a presidir el Consell de la Joventut, amb Isabel Serra al capdavant i, a més a més, ser un dels motors durant molts anys d’aquest organisme que aglutina a més de tres mil joves de la nostra ciutat. La seua tasca de recolzament a altres entitats sempre ha sigut ben rebuda i ja és tradicional la seua partiucipació en actes de participació massiva o on l’organització ha necessitat que li tiraren una mà.

Han col·laborat en la processó del Diumenge de Rams, juntament amb els membres de la confraria de La Burreta; han organitzat amb el Club d’Atletisme alguna edició de la Pujada al Castell; i com no, han muntat algunes de les millors activitats que els més menuts han pogut vore a qualsevol Fes-jove del Consell de la Joventut.

     Tanmateix, eixa ajuda que l’agrupament escolta dóna als altres col·lectius dins del Consell només és una xicoteta part d’allò que s’han proposat. Entre els objectius del Cohinoor es troba el servei a la col·lectivitat. Es tracta de que tota persona que arriba al nivell de ruta, els disset anys, conega quines associacions existeixen i quines activitats es poden desenvolupar per a ajudar a millorar la nostra societat. Encara que aquesta és una proposta molt antiga, el grup encara no s’havia proposat acomplir-la amb regularitat. Ara per ara, es treballa amb discapacitats i persones desafavorides per tal d’anar iniciant aquest nou camí que han encetat.

No debades, l’interés social es fomenta des de ben menuts, però també altres valors s’inclouen dins la programació educativa del centre escolta Cohinoor. Tant la Manada, entre 8 i 11 anys; la Tropa, de 11 a 14 anys; els Pioners, de 14 fins els disset anys; com els Rutes, entre 17 i 21 anys; totes les seccions tenen un projecte al voltant de cinc àrees molt concretes. Una d’aquestes és l’activitat d’ajuda a la societat, les altres són: el desenvolupament del caràcter i la personalitat, coneixement del propi cos, habilitat manual, i foment de l’esperit cristià. “Segons l’edat cada àrea té un nivell de coneixement o uns temes a tractar durant el curs”- assenyala el cap dels Rutes. Encara que el treball està molt clarament definit per a cada secció, el Cap de grup juntament amb els scouters o monitors preparen el Pla Educatiu General, on es marquen els objectius anuals i es reforcen aquelles propostes que caldria millorar. Per a aconseguir que s’acomplisquen, els xiquets s’encarreguen de proposar activitats. Els monitors que desenrotllen els jocs van inculcant nous valors als menuts, mentre aquells es distrauen.

Tot i tenir un responsable que s’encarrega del grup, l’òrgan de decissió de l’agrupament escolta és el Consell de Grup. Aquest està format pels diferents responsables de cada secció i pels monitors. Tanmateix, la responsabilitat no recau tota sobre els muscles d’aquestos joves: els pares també poden vore’s embolicats en aquest col·lectiu. El Comité de Pares és l’òrgan consultiu amb el que treballen colze amb colze per tal que les coses roden com cal. L’activitat més habitual en la que col·laboren sol ser el mateix campament d’estiu. La cuina és el passatemps preferit per alguns majors per a passar aquestos quinze dies de vacances d’agost.

Hi ha una cosa en la que coincideixen tots, pares i fills: qualsevol s’ho pot passar bé a la serra. Evidentment, els cal triar un bon lloc d’acampada, poder muntar un campament com pertoca i tenir un fum de coses per a fer. Però, per damunt de tot compartir un dia amb el Cohinoor significa gaudir de la companyia dels bons amics.