El passat mes de setembre, la 3ª Mostra de Teatre portava a Xàtiva alguns grups independents del panorama artístic valencià. Ha sigut un bon intent perquè aquest festival ultrapasse els límits locals. Un dels col·lectius organitzadors, el Teatre de la Lluna va abastar també uns dels millors moments de la present edició: van estrenar l’obra “Dones” i representaren el muntatge “Phoëbon” per vintena vegada. Però, el treball del grup de teatre no és l’únic d’aquesta associació cultural. Entre les seues activitats més interessants destaca la formació d’altres actors. En definitiva, un col·lectiu de la nostra ciutat que viu per al verí del teatre. Per a gaudir-lo i per a compartir-lo. 

Els xativins els agrada molt fer teatre. Diu el poble «som molt teatrals». Sempre s’ha dit que a l’esperit comercial de la nostra ciutat,  s’ha afegit un component dramàtic i d’interpretació. No debades, Xàtiva és una de les ciutats on les obres del circuit teatral valencià ha obtingut millors xifres d’assistència. Tot i no tenir un lloc adequat per les arts escèniques.  Però, l’oferta teatral a Xàtiva no es queda en les representacions que mensualment organitza la Generalitat i l’ajuntament de la nostra ciutat.

L’última setmana de setembre, els espectadors han descobert altres marcs escènics que s’han improvisat a la IIIª Mostra de Teatre i Dansa de Xàtiva. Aquest festival, que ha sofert diversos canvis de format i de dates, suposa una de les experiències de teatre independent més innovadores al territori valencià. Un dels artífexs que aquesta mostra aplegue a l’escenari de la capital de La Costera és l’associació cultural Teatre de la Lluna. És ben cert que la idea va sorgir d’un altre col·lectiu, L’Almodí, que pensaven que els diferents grups teatrals de la ciutat havien de crear un espai propi, on poder representar almenys una vegada a l’any allò que preparen durant tot el curs. La proposta va ser acceptada ràpidament, cosa que va fer que es programara al mes d’abril de 1997 la primera Mostra de Teatre i Dansa al carrer. Després de dues edicions, per problemes de infrastructura i econòmics van abandonar la idea de teatre al carrer, aquesta exhibició busca consolidar-se i traspassar l’àmbit local, per a convertir-se en un fet cultural que arribe a tot el públic valencià i puguen participar la major part de les companyies independents. Per a aquest edició passada, ja s’ha contat amb grups consolidats com Pot de Plom, L’Home Dibuixat, la Companyia Clòwnic, etc.

Tan mateix, una de les obres que millor rebuda ha tingut en aquesta última Mostra, ha sigut l’obra “Dones”, a cura del mateix Teatre de La Lluna. L’estrena de l’obra, juntament amb l’interès que desperta tota actuació d’aquest grup va fer que l’església de Sant Agustí s’omplira. L’obra, un muntatge sobre textos de Strindberg, Cocteau i O’Neill, és interpretada per tres components de la xicoteta companyia: Annabel Pastor, Amparo Navarro i Verònica Calatayud. Al mateix escenari on es va estrenar “Dones”, també es va representar l’espectacle “Phoëbon”. Totes dues obres han suposat un nou repte per al col·lectiu: per primera vegada des que es va fundar, el Teatre de la Lluna interpreta dues obres alhora.

Tot i suposar un nou desafiament, els membres d’aquest associació no tenen cap por: a més a més, són estímuls amb els que treballen contínuament. “Cada nova obra, cada nou projecte, és un repte que s’accepta gustosament” -diu Víctor Torres, president del Teatre de la Lluna. No debades, quan es va fundar a l’octubre de 1994, el primer objectiu del grup va ser la formació de l’actor. Un any després va venir el primer muntatge, “El Gran Paulo”, que es va representar per primera vegada a la Fira Alternativa, que organitza L’Almodí. I així es va constituir el col·lectiu teatral. Després el procés ha sigut ben senzill, però sempre reptant el futur: a la representació primera, li seguiren la interpretació de “Los títeres de Cachiporra”, “Ese poeta que soy yo”, fins a “Phoëbon”. Eun desafiament darrere d’un altre que es van anar superant, fins que el col·lectiu ha quedat ben consolidat. 

Però, Torres assenyala que l’associació no ha perdut els seus origens: “se segueixen impartint classes d’interpretació amb tres nivells d’ensenyament durant tot l’any i es proposen noves obres”. Hi ha grup d’iniciació o de base, un grup de nivell mitjà i un grau superior. “Donem un certificat d’assistència, que per al curriculum sempre vé bé”- ironitza el president del col·lectiu. Entre bromes, Victor ha centrat l’atenció en un dels debats més intressants al món del teatre: és més professional el que cobra per actuar o un amateur que ho fa per plaer? El debat no es tancarà mai, però el cap de Teatre de la Lluna ho té molt clar: “Al nostre grup la gent és molt professional, el grau de preparació és excel·lent”. Tot i que aquest col·lectiu no ha tingut l’oportunitat de constituir-se com a empressa d’espectacles.

Bona prova d’aquesta extensa formació es posa de manifest en les representacions escollides i al cursos de formació: allò més important és l’interpret. Tots els components del grup saben que el públic és l’element crític dins l’obra. “No tenen por d’enfrontar-se obertament amb ell, prima el treball de l’actor per damunt de la composició escènica”- ens diu Victor Torres. Per a reforçar aquesta tasca dels interprets, enguany s’han organitzat uns tallers d’arts escèniques, on els alumnes han pogut conèixer tècniques de teatre gestual, de dansa contemporània o d’ortofonia, entre d’altres. “Han estat un gran èxit, ha vingut gent de fora, d’Aldaia, Ontinyent, València ciutat, etc.”- ens indica Victor Torres.

Encara que la 3ª Mostra ha doblat la seua assistència de públic, Torres no vol posar un sostre. Espera que el temps decidisca que la convocatòria anual d’aquest festival ha sigut una iniciativa positiva. De moment, sols gaudir del bon treball és suficient. I, sens dubte, el Teatre de la Lluna tenen motius per a la satisfacció. Aquest grup és una bona mostra d’un bon treball.