Quan un jurat escull una xiqueta per a Fallera Major Infantil són ben diverses les opcions que baralla. Amb Carla Lluch i Moral. Els que la trairen sabien que es tracta d’una fallera de cap a peus, amb un caràcter molt viu i alegre. Si hi ha una cosa de Carla que pot captivar tots els xativins és el seu somriure. Amb la seua mirada encara de xiqueta, la Fallera Major Infantil de Xàtiva per a l’any 2000 ens revela les seues inquietuds i els seus gustos personals.

El barri Nord-oest és una de les zones de Xàtiva amb més població de xiquets. No debades, la comissió fallera infantil d’Abú Masaifa  és una de els més nombroses i amb més projecció de futur. Però entre les diferents xiquetes que sovint es troben a la falla, enguany una ha tingut la sort de ser escollida com a representant de tots els fallerets i falleretes que conviuen entre les comissions de Xàtiva. Carla Lluch i Moral, pertany a la falla d’Abú Masaifa des que va nàixer per tradició familiar i des de fa uns mesos exerceix de Fallera Major Infantil de Xàtiva per a l’any 2000.

La notícia la va deixar bocabadada. Carla no va saber com reaccionar, fins que sa mare li va dir que s’avançara perquè l’havien nomenada Fallera Major. Des d’aquell moment ja han passat més de tres mesos i Carla Lluch ja s’ha acostumat a ser el centre d’atenció a qualsevol acte faller. “A la meua presentació ja no estava nerviosa, encara que dóna molta impressió veure tota la gent des de la cadira” –diu amb satisfacció Carla. Ara, cada vegada més, gaudeix de la companyia dels components de la Junta i de la seua Cort d’Honor. Perquè, de la mateixa manera que esperen que ho facen els xativins, la directiva fallera ha fet objecte de Carla i les seus dames el seu objecte de màxima atenció. Com assenyala la representant infantil, “la gent de la Junta m’ho donen tot”.

Lògicament, entre les altres persones que treballen perquè aquest any siga un dels millors de la vida de Carla Lluch es troben els seus familiars. “Els meus pares estan molts contents, encara que ells estan també més nerviosos que jo” –diu amb certa ironia la xiqueta. Tanmateix, una de les persones que més suport dóna a Carla i, sobretot als seus pares, és el seu iaio, l’empressari xativí Julio Lluch. “Sovint em pregunta com va la cosa quan ve a casa” -ens assenyala. El nucli familiar és completa amb els dos germanets que té Carla: Julio, que té sis anys i Carmen que només té un any, “no s’entera de res, encara”.

Tot i això, una de les coses que més il·lusiona a aquest xiqueta és compartir la seua alegria amb els seus amics i les seues amigues de l’escola. Carla estudia al col·legi de La Immaculada, conegut com “La Beni”, 5é de Primària. Fins ara l’escola no ha sigut una trava per al desenvolupament del seu regnat. “Les meues amigues m’ajuden a estudiar a l’hora del pati, però no m’ha suposat cap canvi” –afirma amb rotunditat.  La representant fallera infantil assenyala que les seues amigues estan tan contentes com ella i a més es preocupen molt també pels detalls. “Em pregunten si ja ho tinc tot preparat, si estic contenta o si estic nerviosa,...” –diu Carla Lluch.

Però, els amics de l’escola no ho són els únics que té aquesta fallereta. A la seua comissió, la d’Abú Masaifa també té un bon grapat de companys amb qui jugar. Per a Carla, quan s’acosta el període de festes de Sant Josep, el casal es converteix en gairebé la seua segona vivenda. “En falles, em passe tot el dia per la falla” –assenyala ufanosa la xiqueta. “M’agraden molt els berenars que fem a la falla i els cercaviles pel barri. També gaudisc molt amb els dinars a la falla perquè després se n’anem pel barri” –ens indica amb el seu aclaridor somriure. A aquesta fallereta, apassionada de la gran majoria d’actes fallers, aprofita el seu nou càrrec per a fer algunes coses que abans li estaven prohibides. “Però, no em gite molt tard, a les dues de la matinada, perquè t’has d’alçar per a fer-te el monyo” –ens diu amb un cert to de resignació.

Així i tot, un altre de les coses que cal destacar de Carla Lluch és la seua capacitat per a imaginar. No de bades, mentre parlem amb ella, no deixa d’assenyalar un darrere d’altra alguns dels majors desitjos que hi ha dins del seu cap: “m’agradaria ser Fallera Major, ben prompte”. “Empar ho farà molt bé perquè té molta experiència, però jo no m’esperaria a ser tan major” –explica amb tota naturalitat. Juntament amb aquest desig, la xiqueta enllaça unes idees amb altres. I evidentment, una fallera sense monument li sembla trist: “cal que hi haja una falla de l’ajuntament perquè a València ho tenen i ací també n’haurien de fer”. Sens dubte, aquest és un dels canvis pendents que més li agradaria.

Evidentment, Carla Lluch i Moral té un clar desig que compartir amb tots els xativins. Un missatge que adreça a tots els lectors, tant menuts, com més majors: “Espere que tota la gent gaudisca molt d’aquestes falles”. I amés a més ens confia una altra idea, que amaga també una esperança “que els xiquets de Xàtiva s’apunten a les comissions perquè t’ho passes molt bé”.