El I Congrés d´Història de La Costera ha vingut a oferir noves dades sobre la formació, perso-nalitat, territori, esdeve-niments i espai, d´una comarca que encara no ha arribat -en paraules d´algún ponent- a consolidar-se com un espai propi dins la Comunitat Valenciana. La seua indosincrasia tan personal, fan de la comarca de la Costera un territori que al llarg de la història ha desenvolupat un paper molt important en els diferents elements que la composen, des de l´Arqueologia fins la història més moderna. Algunes d´aquestes qüestions eren ja conegudes, però d´altres es posaren de manifest en un Congrés organitzat per l´Associació d´Amics de la Costera i que en paraules del seu president, Ximo Corts, ha estat plenament satisfactori, en una primera i ràpida valoració.

Ximo Corts ha mostrat la seua satisfacció a l´hora de valorar aquest I Congrés que fou tot un èxit de participació, «efectivament la participació ens va sorprendre a quasi tots. Una setmana abans eren unes cent persones les que s´havien inscrit i ja era tot un èxit, però la nostra sorpresa fou que al final foren 240 els inscrits, i que desbordaven totes les previsions. Prova d´això fou que tant el Saló d´Actes de l´àntic Hospital como la Casa de la Cultura estigueren plens de gom a gom. Pensem hi han algunes coses millorables i xocotets detalls que s´ens han escapat, però la valoració, en un primer moment, és molt positiva».

En total foren sis les ponències que conformaven el Congrés i vint-i-nou les comunicacions que es presentaren a les àrees de Contemporània, Geografia, Arqueologia, Historia Medieval, Arquitectura i Història de l´Art. En aquestes sis ponències hi hagué d´algunes que aportaren més llum o noves conclusions que altres. Per al president d´Amics de la Costera, «parlant sempre a nivell personal es evident que algunes ponències m´agradaren més que altres, però això pot considerar-se normal quan eres un profà en algunes matèries. Per exemple la ponència de Juan Antonio Piqueras sobre la comarca de Xàtiva em va agradar molt per les seues conclusions de que l´àrea d´influència de Xàtiva era molt més gran de la que ho és en l´actualitat, així com les seues reflexions sobre el fet de la comarcalització. Pense que va deixar moltes coses clares. També podríem parlar sobre la de Rafael Benitez i la problemàtica de la conversió forçosa dels mudèjars i moriscos. I així d´algunes altres, com la de l´antroponimia, etcètera. El fet de que els ponents foren tots professors de la Universitat ja donava un prestigi al Congrés que va ser refrendat en fets».

Respecte a que si era aquest el Congrés que realment volia fer-se, Ximo Corts manifesta que, «teníem dos possibilitats. Acotar un tema en concret o fer-lo obert i general. Per a ser la primera vegada varem pensar que calia optar per la segona opció i que tractar sis temes diferents. Pensem que varem acertar en la decisió i s´ha quedat oberta la porta per aprofundir en un futur en tot el que es va parlar. Ara be, reconeguem que al ser tan ampli el ventall de temes tractats, va faltar temps per al debat i el programa va estar molt apretat. En un futur els Congressos que es facen poder perfectament tractar un tema en general. Es una cosa a debatre i decidir».

Vint- i-cinc anys compleix enguany l´Associació d´Amics de la Costera, un quart de segle que s´ha necessitat per fer el I Congrés d´Història. Aquest fet es per a Ximo corts, «un aspecte que puc valorar a mitges. Jo no puc saber el perquè no es va ver quan jo no era president. En el primer número de Papers de la Costera, editat fa ara vint anys, s´anunciava l´intenció de celebrar un Congrés, però des del grup d´historiadors que hi ha a l´Associació, ningú havia donat el pas per a dur-lo endavant. Això va ocórrer fa ara dos o tres anys quan entren a formar part de la Junta un grup d´historiadors com Vicent Pons, Josep Vicent Martinez, Josep Cerdà, César Plá, Alfred Boluda, etc. que manifesten la seua voluntat d´organitzar-lo, i quan es veu que es viable inclús econòmicament, per quant l´Associació pot aconseguir subvencions, comença la seua organització, que tècnicament és molt complicada. Per altra banda a Xàtiva no s´havia celebrat encara cap Congrés d´Història pel fet de que no existeix cap Centre d´Estudis com en Gandia o Alzira. L´Institut d´Estudis Germans Villanueva va ser un projecte que ha quedat en això, i som nosaltres qui fem de Centre d´Estudis organitzat un Congrés com aquest o publicant Papers».

Respecte a que si açò és el primer pas per a futurs Congressos, Ximo Corts manifesta que «deuria de ser-ho. L´Associació d´Amics de la Costera no tindria cap inconvenient en tornar-se a involucrar, però pensem que altres institucions o els diferents Ajuntament de la comarca tindrien que fer-se l´ànim d´espentar-ho. Sempre s´ha parlat del centralisme de Xàtiva i ara és un bon moment per a que altres Ajuntaments prenguen l´iniciativa de organitzar un segon, un tercer i un quart Congrés. Podria fer-se cada vegada en un lloc com es fan les Trobades d´Escoles en Valencià i la seua periodicitat podria ser bianual. Es una cora a veure».

L´Associació d´Amics de la Costera té intenció de publicar totes les ponències i les comunicacions presentades al I Congrés, «donarem un temps prudencial i després volem publicar tot el que s´ha dit ja que realment el que queda és allò que està escrit. Podríem publicar-ho nosaltres mateix, però pensem que algú més pot involucrar-se, i ara mateix tenim dos ofertes de la Diputació i de la Universitat.».

Ens els vint-i-cinc anys de vida de l´Associació aquesta ha vingut aportant tota una sèrie de qüestions culturals a la vida de la comarca. Per a Ximo Corts, «l´Associació encara tindria que ser més comarcal del que es. Es evident que està conformada per gent de tota la comarca, però ens agradaria que fora més nombrosa. Si hem de ser autocrítics, no hem aconseguit encara ser estrictament comarcals i per canviar això hem de seguir treballant. Llevant d´això, el panorama musical o editorial no seria el mateix sense Amics de la Costera. Per exemple es va editar una col·lecció de Propostes Poètiques quan la poesia és un gènere que ningú publica i estem organitzant concerts de música a Xàtiva que ningú organitza. Amb tot això ens hem guanyat el respecte del partit que governa l´Ajuntament, i encara que tenim les nostres diferències al menys ens respectem. Ens han acusat de vegades de ser massa elitistes, però el nostre treball és fer allò que ningú no fa. Seria absurd per la nostra part organitzar una dansada popular, per exemple, per quan ja hi ha gent que fa això.

A més a més hem contribuït a l´espai editorial amb llibres tan populars com «Conegam la Costera», o «Conte contat», que pràcticament s´han exhaurit, així com les edicions de bibliòfil».