Passejar per la ciutat es una pràctica saludable i molt recomanable per conèixer l´espai físic i humà on vivim. I al mateix temps és una pràctica que de vegades et posa d´excesiva mala llet quan veus que entre institucions i particulars tenen actuacions que provoquen indignació com a mal menor, ja que el major no cal ni nomenar-lo per no ferir sensibilitats.

Passejar per la ciutat, una ciutat que vol ser patrimoni de tots els humans, t´obliga a mirar, a fixar-te en les coses, a contemplar com la Plaça de Sant Francesc, des del carrer Montcada presenta un aspecte immaculat qualsevol diumenge pel matí exceptuant tota una quantitat de cables que penxen des de Sant Francesc i ningú sap perquè collons no els treuen. O com una finca de recent reconstrucció et castiga els ulls amb el seu verd intens, patrimoni dels desficacis.

Passejar per la ciutat t´obliga a fixar-te en una casa-pub en la Plaça del Mercat recent pintada d´un blau impresentable, que de ben segur omplirà d´orgull als seus propietaris. I una mica més amunt la Font de la Plaça de la Seu. Una plaça visitada per milers de turistes que veuen allò que un bon dia era font i ara es un troç de marbre lamentablement present. I mires altres carrers i veus actuacions urbanístiques no consentides, i colors en les façanes que et provoquen una constant mala llet. I penses que això no deu de ser normal, i esperes que un bon dia la cosa canvie i que la ciutat puga aspirar vertaderament a ser patrimoni de la humanitat. Esperes que un bon dia tots sigam conscients de la nostra feia a fer. I llavors et quedes més tranquil.

Com tranquils deuen d´estar els veïns receptors dels excrements dels gossos que esperen i desitgen que la moto recentment presentada, netetja-excrements, arribe a tots els racons de la ciutat, encara que tenen darrere de la orella la mania de que la voran poc pel barri antic de la ciutat, precisament allí on més falta fa. I si no, temps al temps.

Com temps els ha faltat a les senyores i senyoretes que acompanyen els membres de la Corporació en la famosa fila 12 del Gran Teatre, per deixar d´acodir en faldilles a les actuacions, després de que el batlle diguera textualment que “ensenyaven el cul”. Ell sabrà perquè ho va dir: si per intuïció o perquè algú li ho havia comentat.

I parlant de comentaris, l´abat de la Seu també va tindre una bona ocurrència: publicar en la fulla pastoral dels diumenges que “una revista de tirada corta” (que em fa l´efecte que es tracta de la que vostés tenen a les mans), havia publicat un article d´opinió en contra de l´Esglèsia Catòlica i que ell personalment deixaria de comprar-la. Doncs molt bé. Quaranta duros menys.

Però que quede clar que no era contra l´Esglèsia, sinó contra les actuacions d´alguns membres de l´Esglèsia, que no és  el mateix.

I les opinions, senyor abat, deuen de ser respectades, que no vol dir compartides.

Que la pau siga amb tots.