Els drets dels ciutadans de a peu sempre estaran per baix de aquells per a qui la burocràcia és la mare de totes les mares i els seus càrrecs de funcionaris de certs estaments de l’Estat, els permeteixen tota una serie d’atribucions que van més enllà del seu dret; pel simple fet de que invadeixen els dels demés.

Però amb l’Estat em tropeçat, i més encara amb l’Estat centraliste, celós encara de recuperar part d’allò que ja no li correspon però que enyora i sempre enyorarà pel fet d’haver-ho mamat.

A servidor li digueren, allà per l’any 1979, quan va normalitzar el seu nom al valencià en el jutjat corresponent, “a usted le mandaba yo con los etarras”, i un, mossegant-se la llengua va pensar: “molt bé, però vostè no té més collons que canviar-me el nom”.

Com jo, ho va fer molta gent i des de llavors els noms han figurat en valencià amb els DNIs i amb tots els documents oficials. Però, amb l’Estat hem tropeçat.

Fa unes setmanes, una persona, que des de 1981 té normalitzat el seu nom al valencià va anar a renovar el DNI amb motiu de la caducitat. Després d’entregar les fotos, posar el dit amb la tinta i dir-li que d’ací un més podia recollir el nou carnet, es va adonar que en el resguard li havien tornat a castellanitzar el nom.

Feta la corresponent reclamació a la funcionaria encarregada i després d’ensenyar-li el carnet vell per a que veguera quin era el seu nom realment, la funcionaria li va dir que en l’ordinador a ella li eixia el nom en castellà, i conseqüentment no podia canviar-lo.

Després d´un “intervamvi d´impressions” i donat que el nou carnet ja havia estat emès via internet de forma immediata (redèu quina efectivitat quan no es menester), la funcionaria li va dir que anara al Registre Civil, que demanara una copia literal de la seua partida de naixement on figurava el canvi del seu nom, i d’ací un mes, quan li donen el carnet amb el nom en castellà, ella deurà presentar la partida de naixement i li faran un de nou correctament i no li cobraran ni un duro. Tot un detall per part de l’Estat.

Es a dir: com fa poc de temps que han informatitzat allò dels DNIs, el funcionari encarregat d’introduïr les dades a l’ordinador -que de ben segur venia de la “Meseta” amb una plaça recent aprovada- va decidir pel seu compte i risc castellanitzar els noms que ell va creure convenient i és va quedar més ample que llarg, mentre que l’afectada va tindre que anar al jutjat a demanar una partida de naixement, tindrà que fer-se un carnet de nou i aportar dos noves fotografies.

I ací no passa res. No es prou que l’afectada tinga proves de quin és el seu nom. No. Les té que demostrar. I el funcionari no té que demostrar absolutament res. Fa el que li dona la gana.

Per això bé d’on bé.
“Por justo derecho de conquista”.
I es que quan el mal bé d´Almansa...