Tindrem la sort impagable i necessària de que amb el mes de setembre s’hajen acabat, majoritàriament les vacances? Que la sort ens acompanye per a fer realitat un desig que ens tornaria a un quefer diari que es trenca de sobte a finals de juliol i tot el mes d’agost.

Truques per telèfon a fulano i la resposta és sempre la mateixa: “no, es què està de vacances”. “i no sap quan tornarà? Resulta que tenim pendent una factura...”. Ja, tu podràs al·legar tot el que vullgues, però quan el fulano està de vacances no hi ha res greu que puga interrompre el període vacacional.

Inclús el kiosquer tanca la paradeta, i tens que dissimular en un altre lloc que compres la premsa de forma esporàdica i no tots els dies, ja que en cas contrario el kiosker improvisat et mira de mala cara i tu adivines que pensa allò de “per a falta de bons món pare és alcalde”. Així que cada dia un lloc diferent.

I el mateix passa amb el pa o els productes que adquireixes a últim hora a la botigueta del barri. En quan estiga tancada per vacances aniràs a la competència no sense sentir una certa vergonya d’entrar enfront d’on compres normalment.

I les entitats bancàries estan plenes de substituts que son incapaços de solucionar qualsevol problema de la nòmina o d’un rebut que vols tornar. I que a ningú se li ocurreixca caure malalt i anar al Centre de Salut o Hospital corresponent. Està ple de residents, estudiants i novells que posaran en perill la teia vida.

Les vacances porten també el cartell: eixe meravellós cartell que diu clarament exposat: “tancat per vacances del 12 al 31 d’agost”. I eixe cartell dona sensació d’angoixa, solitud i ganes de que passe l’estiu.

I com tot el món està de vacances tens inclús problemes per sopar el cap de setmana en el restaurant de sempre. Està ple de gom a gom, com si les vacances foren pseudònim de menjar i veure.

Però tot té un final, i al remat, el bronzejat et dirà que efectivament la gent estava de vacances però que tot torna a obrir. Que les vacances porten, irremediablement la nova malaltia de la societat: el síndrome postvacacional, que junt al de la classe turista porten camí d’encetar altres futures com podrien ser el síndrome hotel de dues estrelles o el de l’aglomeració a la vora del mar.

I tot això son les vacances. Afortunadament sempre tindrem setembre per a recuperar-nos, encara que, la tardor és una bona època  per iniciar també periodes vacacionals. Al menys poden servir per descobrir qui va decidir que tothom fugira el camp durant els mesos de més calor.

I és que en el fons, som animals de costums. D’irremediables costums i de vicis.