Raimon torna a Xàtiva. Aquest senzill però aclaridor titular representa clarament allò que suposa el recital que el cantautor xativí oferirà al Gran Teatre de la ciutat el proper 4 d’octubre. Amb el títol de «Raimon: animal d’esperances i memòria» el cantautor tornarà a retrobar-se amb un públic que sempre li ha estat fidel amb els més de 40 anys que duu damunt un escenari. Encara que la relació de Raimon amb Xàtiva sempre ha estat estranya, el cantant torna a casa: a una casa que sempre ha estat esperant-lo.

Xàtiva ha estat sempre la casa de Raimon. El cantant ha dut el nom de la ciutat per arreu del món, i encara que afincat a Barcelona des de fa varies dècades, sempre ha mantés un vincles amb amics, familiars i coneguts de la ciutat. Sempre s’ha parlat d’eixa estranya relació entre Raimon i Xàtiva. Una relació amor-odi que dues parts s’han encarregat sempre de desmitificar, però que ha deixar palès en l’ambient, i al pas del anys, que potser les coses hagueren pogut anar una mica millor. No trauríem excessiu trellat, però, tornant enrera en el temps. Les  coses son les que son i ja ningú pot cambiar-les.

El que és ben clar es que el recital de Raimon al Gran Teatre és presenta com una mena d’homenatge al cantat que de ben segur immediatament rebujarà el qualificatiu i parlarà d’una actuació més. Això sí, més entranyable, emotiva i esperada, però una actuació al cap i a la fi. Deixarem doncs que el resultat deixa constància del fet.

«Raimon: animal d’esperances i memòria» és un recital antològic que inclou les cançons amb lletra i música del cantant; poemes d’Ausias March, Roig de Corella, Jaume Roig i d’altres autors dels segles XV i XVI, així como poemes de Salvador Espriu Pere Quart, tots ells musicats per Raimon.

Raimon va començar a cantar en públic en 1961, quan encara era estudiant a la Universitat de València, on és va llicenciar en Història. El cantant de Xàtiva ho feia simultàniament i al marge del conegut moviment de la nova Cançó, al qual va aportar un estil personal i discrepant que el va situar en un lloc absolutament original, respecte a aquell moviment i respecte al panorama musical espanyol en aquell moment.

La seua música, les paraules i la forma de cantar produïren una gran sorpresa en l’ambient artístic dels primer anys seixanta. La seua primera cançó: Al Vent, va tenir un èxit immediat i hores d’ara forma part inseparable del seu repertori, com si fos un himne al que no pot renunciar.

Desenes de discos editats a Espanya, França, Uruguai, Argentina, Bulgària, Japó i EEUU i actuacions per tot arreu del món han fet de Raimon un cantant respectat i admirat, en bona part també, per no haver renunciat mai a la seua llengua i les seues senyes d’identitat.

El 2 de desembre de l’any passat, coincidint amb el dia en que complia 60 anys, Raimon va fer l’últim recital i va decidir apartar-se dels escenaris i prendre’s un temps per reflexionar. Eixa reflexió li ha durat sis mesos, ja que el 18 de juny tornava a cantar en el Teatre Fortuny de Reus i dos dies després ho feia a Madrid al Teatro Albeniz, amb una gran presència en el mitjans de comunicació que han parlat d’ell com d’una figura mítica en el panorama de cançó d’autor.

Les últimes actuacions de Raimon a Xàtiva és remunten a la Plaça de Bous en 1980; en la Fira de 1983 junt a Ovidi Montllor en la Plaça de la Galera, i l’11 de maig de 1997 també a la Plaça de Bous en un recital organitzat pel diari Avui. En tots tres recital Raimon va rebre el caliu dels seus conciutadans.

Ara torna a Xàtiva a un nou escenari: el Gran Teatre, després de quaranta anys de vida artística plena de originalitat i singularitat.

Cantant, poeta i escriptor, la forma de cantar de Raimon reivindica el concepte visceral de la música, el crit, l’esbós melòdic i harmònic, l’estil col·loquial i lliure. Raimon trenca amb la tendència acaramelada de la cançó d’entreteniment i rebutja alhora la recepta colonitzadora. La cançó és per a Raimon, un vehicle expressiu de poesia. De la pròpia, amb les seues cançons d’amor i de combat, de replegament líric i d’ironia càustica; i la dels altres, amb la musicació de poemes de la literatura clàssica i contemporània.