Sempre hi han autèntics pensadors i meravellosos cervells que aconsegueixen el que la majoria dels mortals som incapaços de fer. La història de la humanitat estaria buida de fets notables i trascendentals si no existira gent que decidira com fer les coses i la manera de fer-les.

Hem d’estar eternament agraïts a que aquesta gent convisga entre nosaltres i siga capaç de fer-nos la vida més lleugera, més fàcil, i fins i tot d’aconseguir posar-nos al cos una autèntica mala llet que ens obliga a sobreviure per damunt de totes les adversitats.

Mireu, si voleu una bona prova, qui ha estat el fulano que ha dissenyat o ha manat pintar els carrers de la ciutat (sobre tot el nucli antic) assenyalant els llocs on es permet estacionar els vehicles. En primer lloc ho pintaren per la nit sense treure ni un sols cotxe, el que suposa que les ratlles estan més tortes que les curves de l’Angliru. Després, carrers tremendament estrets estan asenyalats per estacionar als dos costats i a més a més tenen doble direcció. Resultat 1: quan venen dos vehicles de cara algun dels dos no passa ni de miracle. Resultat 2: comença el tapó i el merder. A més a més podem veure alguns cantons on es permet (segons els responsables del desaguisat) estacionar vehicles amb el perill potencial que això suposa per a tindre un accident.

Proves en tenim per qualsevol racó de la ciutat i això seria, o deuria ser, motiu de reflexió per als responsables polítics de la nostra seguretat, els que cobren un sou per fer les coses ben fetes i no depresa i corregent sense el mimin sentit comú. Hi han llocs on després de pintar les ratlles de blanc han vist l’animalada i han intentat rectificar pintant-les de gris, però com el senyal ja està, ningú ja no fa cas de la rectificació.

Hi han altres carrers d’apenes tres metres d’amplaria que en una de les seues parts han pintat una ratlla de groc prohibint estacionar. Significa això que a l’altra part si que està permès?.

El que dèiem al principi: que li facen un monument al responsable dels fets. Que li donen una placa d’agraïment i després que no torne mai més a pendre decisions.