Amb l’Església hem tropeçat. Aquesta frase tan coneguda, tan repetida i tan utilitzada per queixar-se del poder que tenen algunes institucions sobre la resta de la societat, ha quedat absolutament obsolet davant altres poder, en aquest cas socials i mediàtics, que exerceixen el control d’allò que dominen, i ho utilitzen sense cap tipus de censura ni res que li semble.

Si a vostè li tallen la llum no podrà reclamar. Si li foten l’ordinador per una pujada o una baixada de tensió, ja pot anar al síndic de greuges que quedarà com camot, i si vostè té un terreny que ha heretat i allí hi ha un pal que sosté els cables d’alta tensió, oblides de construïr mai en aquell solar de la seua propietat. A menys que vaja vostè als tribunals i entre recurs i recurs li donen la raó d’ací 20 o 30 anys.

A vostè el tancaran en la presó si el veuen collint timonet o pebrella de la muntanya, però la hidroelèctrica té poder per col·locar un pal de llum davant de la Cova dels Coloms o carregar-se el medi ambient. O potser fer que una finca tinga que retirar-se tres metres per no donar-li la gana als d’Iberdrola de llevar una caseta de la llum. O tindre paralitzada una residència de disminuïts pel fet de que per allí passen una fils d’alta tensió.

I per a més recoxineo, resulta que passen per uns terrenys que ni tan sols son d’ells. Té collons la cosa.

Aquestos abusos de poder sols caben en una societat dictatorial i retrograda. Mentre no existeixca un mercat vertaderament lliure i una lliure competència, seguiran existint els monopolis que fan possible que passes per l’aro dels deus desitjos. I per això, amb eixos poders que tenen, es permeteixen pujar la llum el que volen, marcar impostos que ningú no entén i decidir sobre les centrals nuclears per damunt d’altres energies més ecològiques i menys contaminants, però que no deixen tants beneficis con ells voldrien.

Però després tenen campanyes de solidaritat, quan en realitat la solidaritat deuria començar per la mateixa societat que està fent-los rics. Amb un tracte amable, un servei eficaç i una relació qualitat-preu que es corresponguera com cal.

Això seria servir a la societat i no fer-se els amos i senyors de seu entorn.

I no son els únics. Algun dia podrem parlar de la telefònica i de les quotes de connexió. O siga, de jutjat de guàrdia.