Antonio Montejano, professor xativí durant quasi 25 anys en el col·legi Jacinto Castañeda, i ara en l’Institut Doctor Simarro, ha vist complir un dels seus somnis més secrets als ulls dels que el coneixen: publicar la seua primera novel·la i a més una novel·la d’alt contingut eròtic que no ha dubtat en narrar-la amb tota la dureza que requerix el llenguatge d’este tipus d’escrits. Aparentment tímid en la seua vida diària, Montejano ha escrit una novel·la que sense cap genere de dubtes pot ser l’antesala d’altres més, vist la plasticitat i el domini del llenguatge del professor.

Es tracta d’un diari eròtic novel·lat, que narra la doble vida d’un jovençà universitari que els caps de setmana es dedica a la prostitució. Eixa doble vida on es mesclen els estudis i la seua professió sexual per a aconseguir diners, es van plasmant en un diari que s’intercala amb la novel·la, on el jovençà conta les seues aventures amoroses i les seues reflexions sobre la vida que porta.

Antonio Montejano, natural d’Alberic, però resident a Xàtiva on treballa com a mestre des de fa quasi trenta anys va començar a escriure «Diari d´un jove en cap de setmana» fa un parell d’anys. Quan va pensar que l’escrit estava finalitzat es va adonar que era molt llarg per a ser un conte i molt curt per a ser una novel·la.

Va conéixer llavors el responsable de l’Editorial Carena els que pensaven a iniciar una col·lecció sobre temes eròtics i li va entregar el manuscrit. L’aposta dels editors va ser total però havia d’ampliar-se la novel·la, per la qual cosa el professor xativí va afegir molta més acció i diari este passat estiu, aconsellat en part pels seus fills.

Les aventures amoroses del jovençà universitari protagonista de la novel·la que es limitaven als dissabtes i diumenges, es van ampliar als divendres, així com els personatges que intervenien en la novel·la.

En les seues 180 pàgines Montejano ha demostrat que domina perfectament el llenguatge, al mateix temps que entremescla les paraules forts del llenguatge sexual amb altres frases de gran bellesa literària.

 Se li va recomanar polir un poc el voltatge eròtic, però es va negar en redó, «haguera sigut trair en part la intenció amb què va nàixer la novel·la. Les paraules no les invent jo; són les que són i punt i no cal buscar-li més importància a l’assumpte».

I és que Antonio Montejano assegura que la vida del seu personatge pot vore’s en qualsevol carrer o plaça de qualsevol ciutat. Encara que tota la novel·la és ficció pot considerar-se que ha sigut treta de la realitat com ell mateix va afirmar durant la presentació del llibre en la Llibreria la Costera, on va estar agut, mordaç i sarcàstic per a poder presentar-se com un el mestre que ha escrit esta novel·la deixant-se guiar per les seues sensacions i per la seua forma d’entendre la vida.

Com en el mateix llibre s’afirma, «el JOVE és l’eix fonamental d’esta narració; pot ser un amic teu, un veí, però al final una persona que vol plasmar, en passat, les seues primeres experiències sexuals, i en present, la seua dedicació com “gigoló” que li permet pagar-se els seus estudis i poder viure, enyorant el seu poble i la seua gent, en una gran ciutat. És possible que pugues identificar-te amb esta història, a pesar que no és corrent i sí inusual que un home plasme les seues experiències en un diari íntim».

A pesar del tema tan espinós que es toca, Montejano ha pogut eixir airós de l’envit, i és que en definitiva el que li importa a l’autor és «que el personatge conega qual és la seua professió i el perquè la porta al a terme. Si comercia amb el seu cos és per una causa concreta, però sap que al final podrà amar i viure en una societat sense tindre que recórrer a eixa professió. Eixe és el missatge més important del llibre i el que m’agradaria que quedara en els que lligen la novel·la, molt per damunt del fort contingut. En el fons tanca el missatge de l’esperança».

Prova d’estes conclusions està en el paràgraf de Woddy Allen elegit per a iniciar la novel·la, «d’alguna manera misteriosa, hi ha un lloc i un moment per a cada cosa. I això no ho decidixes el teu. No sols en l’amor; però sobretot en l’amor».

Antonio Montejano és natural d’Alberic, on va nàixer en la dècada dels anys quaranta. Mestre de professió és un gran aficionat a la pintura i ha portat a terme algunes  exposicions. Residix a Xàtiva des de fa més de trenta anys impartint docència. En esta la seua primera novel·la i ha sorprés a l’haver elegit esta temàtica, però com ell mateix afirma, «he intentant plasmar una realitat que es viu en la societat on estem, anomenant a les coses pel seu nom i sense voler suavitzar per a res el contingut del llibre. Si algú se sent ferit en la seua sensibilitat  ho sentiré molt, però he plasmat el que senc i el que jo percep».

Montejano avisa, a més que, «intentaré que esta no siga la meua última novel·la. Espere tindre molt més temps des del moment és que em jubile i si sorgix una altra idea intentarem fer un nou llibre. La tercera edat és una bona raó parafer coses, com escriure, pintar i fer l’amor en un barco en alta mar. Sobretot açò últim ho aconselle a tots».