Acabe d'escoltar un anunci que m'ha deixat perplex: la meua estimada telefónica m'anuncia que ha baixat els preus en el 2002, i m'ho diu exactament el dia en que m'arriba la factura on es reflexa que tinc que pagar de gener a març del 2003 una quota de connexió de 31,55 euros (5.250 ptes) més IVA. Es a dir, m'han baixat el preus i de sobte ja em cobren una autèntica barbaritat (més del 8% respecte a l'any passat) que encara ni he consumit, però segurament amb la meua generosa aportació faré que telefònica no tinga que vendre els seus mitjans de comunicació servilistes i fidels, i puga mantindre's sense les pèrdues que segurament tindria si no em pujaren els telèfon i els seus dirigents deixaren de cobrar cada més.
I com el telèfon, la llum, el gas, el tren, l'autobús i el correu, per posar sols uns quants exemples, han tingut generoses pujades en l'any que ara comença, però em tranquil.litze quan escolte dir que gracies a mi hi ha estabilitat econòmica i tindrem mes empleu. Això em calma la meua mala llet, ja que pensava no escriure més cartes al saber que m'havien pujat el preu del segell per un servei lamentable, que no arriba mai a hora i del qui no pots ni protestar. I pensava no anar mai més en uns trens que sofreixen retards i que es claven les reclamacions pel forro dels pantalons, però gracies a mi, les decaigudes empreses podran respirar una mica més tranquil·les i eixir de la greu crisi en la que viuen i que segurament haurien tancat si no fora per mi.
A més a més he escoltat que les pujades permetran equiparar-se a les de la resta d'Europa, i això m'ha fet sentir-me orgullós per col·laborar a que sigam més europeus i esperar que les empreses que he salvat siguen també més europees quan em serveixquen. I també espere que alguna par dels meus impostos aprofiten per acabar en la vergonya de Galizia i de la incompetència dels qui decideixen.
Eixa es la meua esperança i la de pensar que jo mai tindre la culpa de que puje l'atur i de que tingam inestabilitat, ja que en cas contrari somniare totes les nits en com prenen el pel a qui no tenim més remei que passar per on volem els qui vertaderamente dominen el país econòmicament.