Les circumstàncies que em portaren a entrar en contacte amb el Pare Batllori he d’agrair-les a l’Ajuntament de Xàtiva.
En nomenar-me Coordinador del Llibre de la Fira d’Agost 2002 el vaig cridar de seguida perquè hi col•laborara. En aquelles dates no s’hi trobava bé, la qual cosa va fer que parlàrem moltes vegades per telèfon. Em deia que la seua col•laboració no seria molt extensa perquè estava treballant al primer volum del Diplomatari Borja, però que estava obligat amb Xàtiva, bressol dels Papes Calixte III i Alexandre VI.
El seu article, que encapçalava les col•laboracions, s’anomenava «Recordança i elogi de Lluís Cerveró i Gomis».
Quan li vaig enviar el Llibre de la Fira li vaig adjuntar les memòries d’un oncle meu, Mossèn Antoni Sanchis, titulades «Despullament Eclesiàstic d’un Mossèn Septuagenari».
Més endavant li vaig escriure una carta agraïnt-li la seua col•laboració i em va contestar el 13 de gener, vint-i-sis dies abans de morir-se! Em deia el següent:
«Benvolgut amic Antoni Torres:
En la pujada dels meus noranta-tres anys quasi he perdut el do de l’emoció. Però la poca que encara em queda m’ha rebrostat en llegir la seva carta, com abans quan ho féu la del seu oncle, amb les seves belles memòries per paga.
Per a aquesta setmana m’anuncien les proves del volum XIXé i últim de la meva Obra Completa. Sospito que el XXé (Bibliografia, Índex i Apèndix) sortirà pòstum. Cascun dia apareixen més xacres. Una salutació ben amical de Batllori».
En assabentar-me de la seua mort li vaig enviar un fax al Pare Provincial dels Jesuïtes de Catalunya manifestant-li el meu condol per haver perdut la seua Orde i el món sencer una persona tan estimada i respectada per tot arreu. «Ara, li deia, des del seu lloc junt a Déu Pare seguirà mantenint encesa la flama de la cultura per la qual sempre ha lluitat. El món cultural és avui ple de tristor. El seu exemple sempre romandrà amb nosaltres».
Al cap d’uns dies vaig rebre una carta del Pare Pere Borràs i Duran, SJ Provincial de la Companyia de Jesús en la qual agraïa el meu condol i feia una semblança del Pare Batllori que pense deuen conèixer tots:
«La seua vida ha estat per a tots un referent d’amor a la cultura, propi d’un estudiós, d’un humanista cosmopolita, s’un esperit universal, de sensibilitat i habilitat afables, de seriositat i rigor en el treball, d’inquietud crítica i investigadora al servei de la veritat i de respecte i consideració per les persones. Tot sota l’aixopluc de la Companyia de Jesús en la qual ha viscut, amb fidelitat a les seues conviccions i compromisos, una fe arrelada, oberta a les persones i a Déu».
Pense que la descripció que fa el Pare Provincial del Pare Batllori ens ho diu tot. Era una persona irrepetible, amb una gran senzillesa i que ha tingut la gran sort de poder deixar acabada i revisada la seua Obra Completa...vint volums!
El millor testimoni que podem donar del Pare Batllori és llegir les seues Obres.
Personalment prenc el compromís de fer-ho.