Baix el lema unitari de «Compromís pel Valencià» les Trobades d’Escoles en Valencià han celebrat un any més la festa per la llengua. En total les Trobades compleixen 18 anys de vida i ja son quasi 200 les festes que s’han vingut celebrant per tot arreu del País valencià.
Enguany i tenint la guerra com a teló de fons les trobades han tingut una doble raó social: per una banda reivindicar el dret a la llengua pròpia i després manifestar un rebuig unitari al conflicte bèl•lic i això baix un clima festiu, reivindicatiu i d’esperança en un futur, ara que la llengua torna a demanar ocupar el lloc que li correspon.

A la Costera, Canals va acollir la XII Trobada d’ Escoles en Valencià, en una festa majoritàriament participativa on la gran majoria del col•legis de la comarca van tindre el seu lloc, des dels més menuts, als més grans, tots gaudiren de la Trobada i del bon clima de la jornada: tallers, actuacions, teatre, parells, llibres...tot té cabuda a una trobada on la llengua, el compromís, i la participació son els protagonistes.
Fent una mica història, el primer any que les trobades aparegueren va ser a Benifaio en la Ribera en 1986, i en la Xara, a la comarca de la Marina Baixa. Aquestes dos comarques van ser pioneres en el desenvolupament de la normalització lingüística. Dos anys després, van passar de dues trobades a fer-se’n sis, i al 1991 ja son deu les trobades que s’organitzen en les diferents comarques, entre elles la Costera que celebra la seua primera trobada a Barxeta. Des de llavors tots els pobles de la comarca on hi han escoles han celebrat la seua trobada, sempre en un clima festiu i en l’esperança de que encara queda molt que lluitar per recuperar una llengua, el valencià, que busca mantenir la seua identitat i els arrels dels nostres orígens.
Res millor que una festa reivindicativa on pares, xiquets i mestres busquen el mateix fi, i res millor que comprovar-ho que amb els text reivindicatiu que ha estar present en totes i cadascuna de les trobades, baix el lema, curt i clar de «Compromís pel Valencià». Diu així:
«La nostra llengua necessita urgentment de mesures que afavoreixquen el seu ús a tots els àmbits socials. Necessita continuar sent la senya d’identitat col•lectiva que des de fa molts anys és. Necessita ser la llengua que cohesione la moderna societat valenciana que anem entre totes i tots construïnt.
I tot això és feina i responsabilitat nostra, de tots i totes els qui l’estimem i la usem: a l’ensenyament, als mitjans de comunicació, en la cultura, a totes les instàncies públiques…però també ha de ser tasca dels qui tenen responsabilitats públiques a tots els àmbits socials.
Per això la Federació Escola Valenciana juntament amb els sindicats majoritaris, les associacions de pares i mares, les instàncies universitàries i els partits polítics més sensibles, hem signat un document públic pel valencià. Un document que demana més presència pública de la nostra llengua, que assegure els nostres drets lingüístics en uns moments on les noves tecnologies, la presència de persones de països de llengües diferents, i d’uns mitjans de comunicació social que bandegen el valencià. Un document de compromís que reclama l’exigència de tots nosaltres per fer del valencià la llengua útil per a tot i per a tots.
Les Trobades i les festes per la llengua han anat creixent de forma constant des del 1986 i això és un símptoma clar de voluntat de major normalitat lingüística. En les Trobades sempre hem festejat la normalitat guanyada i hem exigit, com ara la normalitat que ens manca.
Enguany és any electoral i per això el compromís pel valencià també ha estat incorporat per alguns partits valencians que manifesten així la seua voluntat de millorar bona cosa la situació social del valencià. En les nostres mans tenim més poder del que pensem. Tenim el poder d’exigir sempre l’acompliment dels nostres drets, i el poder d’elegir entre els que s’han compromès a adoptar les mesures necessàries i urgents per dignificar el valencià, la nostra llengua històrica, la nostra llengua pròpia i compartida».
Ahí queda el missatge.