| Cristina Suñer es la representat del
Bloc Nacionalista Valencià a l’Ajuntament de Xàtiva.
Després de quatre anys d’absència a la Casa de la
Ciutat, aquesta jove advocada va aconseguir que el nacionalisme
tornarà a estar present en la vida política diària
de la nostra ciutat. La seua presència ha suposat que canvien
en part els models establerts per l’equip de govern fins aquest
moment, ja que ha vingut exigint des del principi que es compleixca
la legalitat vigent , per tal de que els grups de l’oposició
tinguen el suficient marge d’informació i temps per estudiar
allò que des de l’ajuntament significa la gestió diària
de la ciutat.
Que ha aportat el Bloc a la vida política municipal que
no existira fins eixe moment?
- El Bloc ha aportat una nova forma de fer política i una
nova fiscalització a la forma de governar de la majoria del
Partit Popular. Sembla mentida que la meua primera intervenció
fora exigir la redacció de les actes o convocatòries
en valencià, després de 25 anys d’ajuntaments democràtics
i de 20 anys de la Llei d’Ús. Com era una costum no fer-ho,
semblava normal eixa situació. A més a més
aportem control i una política d’oposició positiva.
- El Bloc Nacionalista Valencià ha tornat a l’Ajuntament
després de quatre anys d’absència. Eixes eren les
vostres expectatives o pensàveu que el desterrament encara
duraria més temps?
- Quan en el mes de novembre del 2002 fem publica la meua candidatura
a les municipals del 2003 percebem una rebuda càlida sobre
tot en els mitjans de comunicació i posteriorment en la societat
en general, el que ens fa pensar en unes expectatives molt positives.
Quan la nit electoral tothom valorava els seus resultats com a pobres,
nosaltres ho férem molt positivament, ja que tornàvem
a tindre representació gràcies a 875 vots que creien
en la nostres propostes i havien connectat en el nostre discurs.
I estàvem contents també per la gran implicació
de la gent jove en el nostre projecte de futur. No teníem
els 8000 vots del PP però tenien els 800 del Bloc.
- Eixa nit de les eleccions, el PP perd dos regidors o els guanya
el Bloc i Esquerra Unida?
- Evidentment els regidors els guanyem nosaltres, ja que el PP pense
que tenia dos regidors en la passada legislatura que no li corresponien
i que eren gracies a la llei d’Hont. Veritablement els populars
perden sols 400 vots però com el Bloc i Esquerra Unida arribem
a la quota del 5% aconseguim una representació que era nostra
i que aprofita també per trencar un bipartidisme que no era
gens beneficiós.
- En tot aquest temps com has vist el funcionament general de la
política municipal que duu a terme el partit majoritari?
- En primer lloc en certa sorpresa al adonar-me que les coses es
fan per vicis adquirits. Es un una maquinaria anquilosada que no
compleix ni plaços, ni lleis, i tràmits reglamentaris,
i la llavor de la oposició deu ser intentar canviar eixos
hàbits de conducta que dificulten en gran mesura el treballs
dels grups minoritaris, i ens dificulten el dret a rebre informació
possiblement por eixos vicis adquirits. Doncs intentarem que això
canvie en la mesura del possible. De fet, hem vist una certa voluntat
per part del portaveu del PP, com a partir majoritari en que les
coses funcionen i per part del Bloc no quedarà.
- Que aporta el Bloc a la vida política de la ciutat?
- Un nova forma de fer política. Nosaltres som nacionalistes
i d’esquerres, que es diferent a ser d’esquerres a seques, i conseqüentment
la nostra política també es diferent sempre des de
la base de la normalitat del nostre país, i preocupats per
tots els aspectes de la vida municipal: el benestar social, l’urbanisme,
la cultura, l’emigració, etc.
- El Bloc Nacionalista ha tingut en ocasions actuacions realment
ambigües. No li ha important pactar amb Convergència
de Miquel Roca, ni amb Euskadiko Esquerra de Juan Maria Bandrés,
ni amb Esquerra Republicana ni amb el Socialistes de Mallorca segons
els diferents comicis i les circumstàncies del moment. Com
és menja això?
- Be, el Bloc Nacionalista es veritat que ha tingut algunes actuacions
que poden no haver-se entès, però hem anat creixent
conforme el país ha anat avançant. Ací sempre
s’ha parlat de dretes i d’esquerres i nosaltres ja hem superat eixa
dicotomia i com a progressistes i d’esquerres el que volem es que
el nostre país vaja. Hi ha que tenir en compte que el país
que tenim és com és i no com ens agradaria que fora,
i des d’ací hem de defensar els drets d’autogovern i anar
incrementant-los.
- O siga que voleu deixar de ser dogmàtics....
- Clar, es que es l’única manera de poder-se adaptar a la
realitat social i econòmica del país. Nosaltres, per
exemple defensem l’escola pública però també
aquelles privades on es donen els valors nacionals del nostre país
valencià. Hem de deixar de banda les lluites dels anys 70
que ja tindrien que estar superades. El nacionalisme valencià
deu seguir la seua lluita de sempre però donant resposta
als problemes quotidians actuals.
- Però seguiu tenint els mateixos dirigents des de sempre
malgrat la teua recent elecció con a vice-presidenta del
Consell Nacional....
- Hi ha una clara voluntat de renovació però sempre
es complicat i per això hi ha que anar fent-ho poc a poc
i de forma relaxada.
- Em sembla que va ser Enric Morera, un dirigent destacat del Bloc,
qui va dir que el pacte en Catalunya entre els Socialistes, Esquerra
Republicana i Iniciativa per Catalunya no era per a felicitar-se,
sinó que haguera estat més convenient un acord entre
els republicans i Convergència....
- Es possible que des del punt de vista nacionalista haguera segut
més normal eixe últim pacte, però pense que
els partits deuen de pactar amb qui ells creguen convenient, i més
encara tinguent en compte que els socialistes catalans no tenen
res a veure amb la resta de l’estat. Ells tenen una visió
nacionalista diferent.
- Un nacionalisme que ací no acaba de quallar....
- I a més a més que continua obrint guerres que semblaven
superades. Quan el nou president de la Generalitat Francesc Camps
jura el seu càrrec sobre el Furs, els partidaris de Zaplana
inicien una guerra contra ell que sembla absurda. Ací encara
no estem preparats per a parlar de països catalans mentre els
reaccionaris de sempre continuen ocupant els llocs de poder. |
