Enguany es va celebrar del 8 al 15 de setembre en XVIII congrés de la Corona d’Aragó, i amb aquest motiu el diumenge 12 els congressites varen vissitar Xàtiva. No és la primera vegada que ho fan. La Corona d’Aragó era un Estat que es va unir a Castella pel matrimoni del Reis Catòlics en 1479, per a formar l’Estat Espanyol i va tenir les seus propies institucions fins al Decret de Nova Planta en 1707. Era un estat mediterràni format no solament pels estats peninsulars, com Aragó, Catalunya, València i Mallorca.

També formaven part el Rosselló ara francés i els estats italizans de Sicilia, Sardenya i Nàpols. Quan es va fer el primer Congrés a Barcelona del 20 al 27 de juny, es pretenia reunir a tots els historiadors d’aquestos paisos per a estudiar la seua historia comuna fins al segle XVIII. Els valencians que hi assistiren foren Faustí Barbeá, Pere Ibarra Ruis, d’Elx, Vicent Vives, Francesc Almarche i Francesc Martinez d’Altea i Manuel Betí de Morella. El tema monogràfic era Jaume I i laseua època. Les actes es van publicar en 2 volums gruixuts, i es van imprimir en 1910. Per a la nostra història local son molt interessants les comunicacions de Daniel Girona sobre el «Mulerament de l’Infant en Pere de Catalunya ab madona Constança de Sicilia», la de Faustino Gazulla sobre la fundació de l’Ordre de la Mercé, i la de Josep Soler i Palet, sobre al vida privada de Jaume I, ja que afecten a donacions en les nostres terres.
S’ha intentat, encara que no sempre s’ha aconseguit una periodicitat de 4 anys. Les llengues oficials son el català, el castellà, el francés, l’italià i el sard.
I.- 1908. Barcelona, dedicat a Jaume I.
II.- 1920. Osca, dedicat al segle XII.
III.- 1923. València, dedicat al segle XIII-XIV.
IV.- 1955. Mallorca, dedicat al segle XV.
V.- 1956. Saragossa, dedicat a Ferran el Catòlic.
VI.- 1957. Càller, Sardenya, dedicat a l’expansió meditarrània
VII.- 1962. Barcelona, dedicat a Alfons el Cast i al Cronista Jeronimo Zurita.
VIII.- 1967. València, dedicat al segle XIV i XV.
IX.- 1973. Nàpols, dedicat a l’expansió mediterrània.
X.- 1976. Saragossa, dedicat a Jaume I.
XI.- 1982. Palerm. Sicilia.
XIII. 1987. Mallorca.
XIV.- 1990. Sàsser-alguer, Sardenya.
XV.- 1993. Jaca, Aragó
XVI.- Nàpols.
XVII.- Barcelona.
XVIII. València.

COMENTARI SOBRE ALGUNS CONGRESSOS

El segón Congrés es va celebrar a la ciutat d’Osca al Regne d’Aragó del 26 al 29 d’abril de 1920, i les seues actes es van publicar en aquella ciutat en la impremta Viuda de Justo Martinez en 1922, en dos volums. El tema monogràfic eren els origens del Regne d’Aragó i el segle XII, i la frontera del Cinca entre Aragó i Catalunya. Entre els valencians assistiren D. Luis Revest, de la Societat Castellonenca de Cultura, i un dels signats de les «Normes Ortogràfiques de Castelló», D. Faustí Barberà Martí , D. Francesc Martinez, D. Vicent Vives Liern i D. Francesc Carreres.
El VI Congrés es va celebrar a la ciutat de Càller, capital de la Illa de Sardenya, on després s’ha fet un altre Congrés al Nord en Sàsser-Alguer en 1990, i la biblioteca de l’Institut Josep de Ribera, posseix les actes entre altres coses, perquè entre els valencians va assistir Dª Angeles Belda Soler, Cronista d’aielo de Malferit i catedràtica d’Història, molt coneguda per aquella generació de Batxillers, la qual va presentar una comunicació sobre el Dret matrimonia de la Dona en els Furs del Regne de València.
Dos congressos hi ha hagut a València, un en 1923 i un altre en 1967. Parlarem ara d’aquest darrer que fou el diumenge 1 d’octubre a diumenge 8d’octubre de 1967. Les ponències, quasi totes en castellà, i la seua publicació molt pobra. Sembla que les institucions van dedicar escassos recuersos a la publicació de les Actes, on solament figuren les ponencies de Martin de Riquer, Jesús Lalinde Abadia, Jose Camarena Mahiques, Juan Benito Pérez, Henry Lapeire, Joan Reglà i Jordi Rubio i Miquel Batlori. La única que està redactada en català és la del parre Batllori sobre el Renaixement.

EL CONGRÉS DE VALÈNCIA DE 1923

Aquest va ser el primer Congrés que va visitar la ciutat de Xàtiva el divendres 6 de juliol de 1923. De les actes que es van publicar en dos volums, tenim que destacar les ponències i comunicacions d’Elias Tormo, Carreres Zacarés, José Rodrigo Pertegas, Luis Revest, Francisco Martinez, Pere Ibarra i del Pare Andreu Ivars. Per als nostres estudis locals, és molt interessant l’itinerari de l’infant en Joan, fill de Pere el Cerimoniós. Especialment interessant es l’article del Pare Lluis Fullana sobre Roger de Llòria i la seua familia, on estudia la fundació del Convent de Santa Clara, per Na Saurina d’Entença i un altre del xativí Ventura Pascual titulat «Játiva i la elección de sucesor de D. Martín el Humano».
A part de Ventura Pascual, van assistir al congrés els següents xativins: Constantino Ballester, l’historiador de les Germanies de Xàtiva, Carlos Sarthou Carreres, José Carchano Requena, director del Museu Municipal i mossen Gonçal Vinyes Masip, que aleshores era Cronista Oficial de Xàtiva.
En la crònica del Congrés podia llegir-se referent a la visita de Xàtiva que:
«Foren rebuts a l’estació de Xàtiva. Allí se trobaven l’alcalde en Josep Tudela, en una comissió de l’Ajuntament, altra comissió de caps i oficials del Regiment «Otumba» amb lo seu coronel en Policarpo Navarro i tinent coronel en Abelardo Grajera; una tercera del Capitol de la Col.legiata, presidida per l’Abat mossén Vicent Mas; els diputats provincials senyors Sanç i Aparicio, lo jutge en Francesc Bonilla, lo capità de la Guardia Civil i altres representacions d’autoritats i societat.
Esperaven així mateix als excursionistes, en l’estació, lo senador i catedràtic en Elies Tormo i en Carles Sarthou. En autos foren traslladats los sogressistes a la Casa de la Ciutat, on entraren als acords d’una banda de música. S’adreçaren al Saló de Sessions i allí, ocupada la presidència per l’alcalde, en breus paraules, dona aquest la benvinguda als forasters, salutació que fou resposta concisa i molt efussivament per lo president del Congrés senyor Ximenez de Bentrosa.
Los expedicionaris pujaren de bell nou en los autos i s’adreçaren a l’Esglèsia de Sant Feliu, un dels eixemplars romànics més interessants de la nostra provincia. Lo sennyor Tormo, qui tasnt a fons ha estudiat tot lo tesor artístic de Xàtiva, anava fent resaltar davant dels assombrats ulls dels congressistes, les beleees d’aquelles obres dels sigles XIV i XV......».
Indubtablement les conseqüencies per a la ciutat de Xàtiva d’aquesta visita serien importants. Per part de les autoritats augmentarien l’interés per la conservació del patrimoni i de les taules gòtiques de Sant Feliu.
En Elies Tormo que va estudiar les taules gòtiques i que després seria Ministre d’Instrucció Pública amb la monarquia, continuaria afavorint a Xàtiva amb la declaració de Monument Nacional de La Seu, Sant Feliu i El Castell.
En Josep Carchano deixaria el Museu a Sarthou.
Mossén Gonçal Vinyes continuaria la investigació històrica de de les planes del setmanari «El Obrero Setabense», i escriuria «La Germania de Xàtiva».
Ventura Pascual publicaria «El Turista en Játiva», «Játiva biográfica» i «Curiosidades Setabenses», tote elles esgotades que amb pocs diners es podrien reeditar.
I finalment, després de la guerra, en Carles Sarthou, que havia estat l’anima de «Los lunes de la Cultural» del «Circulo Católico Setabense» on després estaria el Cinema Españoleto i el Bar Catòlic (juntament amb Mossén Vinyes i altres), continuaria els seues investigacions sobre Xàtiva amb la publicació de tantes obres i especialment dels volums de «Datos para la Historia de Játiva».